LAB Metadecidim

En aquesta vuitena edició del Metadecidim Lab, abordem la qüestió dels indicadors de la qualitat democràtica i la participació en xarxa.

La democràcia, com a sistema de govern i activitat cívica, té sempre davant seu el repte de la seva pròpia millora. Aquesta millora pot seguir múltiples vies i models, però la majoria requereix definir paràmetres que permetin avaluar la qualitat dels processos i elements democràtics. Nombrosos treballs han desenvolupat aquesta qüestió tant en la teoria com en la pràctica, el que ha generat nombrosos índexs de referència (alguns d'ells adaptats a diferents models de democràcia, com l'índex V-dem). En els últims anys, l'auge de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mediadors dels processos democràtics planteja una problemàtica clau: la de com enriquir o adaptar els indicadors de qualitat previs a les noves realitats de la participació en xarxa.

Com a plataforma, Decidim ofereix noves estructures per a la presa de decisions, permet desenvolupar deliberacions que connecten dinàmiques en línia i en línia, o articular debats que enllacen el pla institucional amb processos de comunicació oberts en xarxes socials ... Quin tipus d'indicadors poden ajudar a avaluar la qualitat d'aquests nous processos i realitats?

La Sessió VIII del Lab Metadecidim, titulada "Decidim.index: mètriques de qualitat democràtica per a la participació en xarxa" planteja, per tant, les següents qüestions:

• Quins paràmetres i mètriques poden ajudar a avaluar i millorar, en primer lloc, la qualitat dels processos que tenen lloc "en" la plataforma decidim, i, en segon lloc, "en connexió" amb ella?

Aquesta pregunta connecta amb altres que van del pla teòric i sistèmic al pla pràctic i tècnic:

• Quin rol pot jugar decidim en la millora de la qualitat democràtica?
• Com poden operacionalizarse, mitjançant indicadors i mètriques d'una plataforma com decidim, conceptes com "deliberació" o "qualitat deliberativa" (ex .: longitud i profunditat de fils de comentaris niats; quantitat i alternança de comentaris a favor i en contra ; valoració mitjana d'aquests comentaris per altres persones usuàries de diferent perfil), "diversitat" (p.ex: varietat de perfils sociodemogràfics, territorials, institucionals, etc .; diversitat de xarxes amb vocabularis diferents; varietat de temàtiques abordades en propostes creades, aprovades, etc.), "inclusivitat" (ex .: varietat de perfils sociodemogràfics; paràmetres d'accessibilitat per a persones amb diversitat funcional; distribució de punts de participació online-offline en el territori, etc.), "igualtat" entre persones usuàries i entre propostes (ex .: percentatge de perfils amb propostes creades, aprovades; temps mitjà d'exposició de cada proposta davant les pe rsonas participants, etc.), "autonomia social" (ex .: nombre de processos generats, desenvolupats i executats per la ciutadania) i altres similars?
• ¿Com evitar el conflicte entre diversos principis i mètriques (ex .: mesurar la diversitat requereix demanar dades sociodemogràfiques que decidim no recull, a fi de salvaguardar la privacitat de les persones usuàries)?
• Quines dimensions s'han de tenir en compte (deliberació, inclusió, etc.)?
• Quins nous conceptes, dimensions, criteris i mètriques, s'han de generar per a les formes emergents de participació i democràcia en xarxa (dinàmiques i processos multicapa, deliberació col·lectiva en xarxa, decisions recolzades per interfícies de dades o intel·ligència artificial, etc.)?
• Quins aspectes poden quedar fora d'aquestes mètriques?
• Quins factors i mètriques no digitals podrien afectar-les de manera directa (accés a internet, capacitats i destreses, etc.)?
• Com poden millorar aquests criteris i mètriques en el temps? Pot i ha de democratitzar la seva definició i avaluació? Si és així, com?

Per tal de respondre a aquestes i altres qüestions, us emplaçem a la vuitena convocatoria del metadecidim lab.

Programa*:

• de 10 a 10:10 - Presentación del reto por parte del equipo del Metadecidim Lab
• de 10:10 a 11h - Presentaciones de los ponentes:

Sofia de Roa, Asociación Calidad y Cultura Democráticas

Miram Sol i Carla Cordoncillo, Spora sinergies.

Juan Romero. Openkratio.

• d'11 a 12h - Debate con la fila 0

Marc Parés, Institut de Govern i Polítiques Públiques

Ismael Peña, Universitat Oberta de Catalunya .

Rosa Borge, Universitat Oberta de Catalunya

Jaume Puigpinós, Ciudades y gobiernos unidos

• Precs i preguntes

Us hi esperem!

* El programa pot estar subjecte a canvis.

Informe de la trobada

En la sessió del Metadecidim Lab es van tractar diversos reptes que els ponents van abordar en les seves presentacions. Sofia de Roa, la primera ponent, ha realitzat estudis de les campanyes polítiques i el 15M, ha dissenyat sistemes d'indicadors de qualitat democràtica a través dels mètodes de l'Associació per la qualitat i la cultura democràtiques http://ccdemocraticas.net/ on participa. Un dels primers arguments que es va tractar va ser que la democràcia ha d'estar en millora permanent, mai serà perfecta; en aquest aspecte, la Ciutadania requereix de més eines per incidir com a subjecte polític. Un dels casos pràctics que va plantejar va ser el de la millora contínua de processos a la BBC news. En aquest sentit, la transparència com a mètode per a la millora contínua és essencial, i es distingeixen: organitzacions de 180º o de 360 º en relació a la transparència. De 180º a 360º: 1. Per què ?: donar a conèixer els fets o els compromisos i intencions amb focus al futur. 2. Per què ?: motivació externa (sortir a la foto) o motivació intrínseca (sentit de responsabilitat). 3. Què? aspectes operatius en relació als factors de producció o considerar la cadena de valor de l'Arquitectura. 4. Com ens fem transparents ?: mitjançant la transparència autosuficient o transparència participativa, amb grups d'interès interns i externs. D'altra banda, la BBC news té com a objectiu ser l'organització més diversa del Regne Unit, intentant arribar a unes quotes de gènere al 50% per al 2008. A continuació va incidir en com operacionalitzar en Decidim a través de mètriques, operant conceptes com: deliberació, diversitat, inclusivitat, etc. Finalment, Sofia va exposar com el decidim podria plantejar-se auditar i seguir l'acció executiva de l'Ajuntament, per exemple, medint la transparència de la Plataforma Decidim i de l'aportació de Decidim a la transparència de l'Ajuntament; un altre enfocament són els sistemes d'indicadors de qualitat: Com, què, quant i quan millorar-lo, amb l'objectiu d'incorporar un cercle virtuós de millora contínua. Us deixem el vídeo de la seva intervenció a continuació: La següent presentació va ser per part de Miriam Sol i Carla Cordoncillo, de Spora sinèrgies, que van començar amb el sistema d'avaluació del programa democràcia activa, que han realitzat per encàrrec de l'ajuntament. La seva principal aportació és que aquest sistema és extrapolable a altres programes. La matriu del marc lògic es concreta amb matriu d'indicadors. Els indicadors simples d'un sol nombre no servien per mesurar la complexitat, per tant, van utilitzar índexs per afegir categories per a cadascuna de les dimensions que volien avaluar. La seva metodologia inclou formularis que determinats agents clau del procés participatiu han d'omplir. Han fet un "sistema" amb un manual d'instruccions perquè els responsables dels processos puguin fer-ho. En la seva estructura hi ha 4 tipus accions participatives del reglament: Iniciatives, processos, consultes, òrgans i cadascuna té els seus indicadors. Seguidament, van explicar el cas dels processos participatius. Els indicadors complexos són: accessibilitat, diversitat, pluralitat, traçabilitat, transparència i funcionament. Posteriorment van realitzar exemples amb diversos casos d'ús i com aquests reptes es poden traslladar al decidim. Us deixem el vídeo a continuació on s'expliquen de manera concisa. L'última intervenció dels ponents va venir a càrrec de Juan Raposo, de Openkratio. inicialment va plantejar els conceptes que és el Govern Obert, equiparant a transparència, obertura i col·laboració. El govern obert passa també per processos democràtics, que a més d'un model de govern és un model de convivència. Aquests models obeeixen a la sistematització de la deliberació, on caben diverses dimensions: temporal, espacial, temàtica / sectorial i definició (textos abstractes o definits). Un punt essencial de la seva exposició va ser la gestió de conflicte i interessos; una part important és la protecció de privacitat pot estar en conflicte amb el mesurament de la diversitat, per exemple, on posem el contenidor d'escombraries (interessos segons si està més a prop meu o teu). També a punt certs riscos, com aquelles dades aparentment nimis com quan es triga a editar, o dades que ens pot donar el dispositiu d'edició en decidim (telèfon o ordinador) sobre el context (llum ambient, etc ...) podria ser informació agregada que donés dades, però seria desitjable? Quines implicacions tindria? A continuació, va introduir una categoria d'eines interessant per decidim: els mapes argumentatius. Es tracta d'eines per abordar la medició del debat, ja que si no s'estructura com fer el debat seria car. Els mapes argumentatius funcionen de manera que a partir d'un tema teves aportacions les categoritza en àmbits (el més simple: a favor / en contra), i que el teu intervenció es atomitzeu: argumentar per blocs separats. D'aquesta manera es generen dades quantitatives útils (arguments a favor, en contra, contra-arguments, etc ..). Us deixem el vídeo a continuació: Finalment us deixem el vídeo del debat de la sessió, en què els assistents a la fila 0 van plantejar les seves opinions i punts de vista: