Ponents Ponents (Decidim Fest 2024)

<p>Ana Valdivia és professora departamental de recerca en intel·ligència artificial (IA), govern i polítiques a l'Oxford Internet Institute (OII). Ana investiga com la dataficació i els sistemes algorítmics estan transformant el món polític, social i ecològic. Amb formació en matemàtiques i informàtica, la seva investigació se centra en l'impacte de la IA en les comunitats locals, les fronteres i els territoris. El seu treball actual té com a objectiu examinar <a href="https://www.oii.ox.ac.uk/news-events/videos/decoding-ai-examining-the-impact-of-the-lifecycle-of-algorithms/">l'impacte ambiental de la IA</a> a tota la seva cadena de subministrament, des de l'extracció de minerals fins a la fabricació de xips, centres de dades i abocadors de residus electrònics. També està interessada en analitzar la resistència algorítmica i l'opressió des d'una lent feminista.</p><p>Actualment, Ana és investigadora <a href="https://www.ucl.ac.uk/institute-of-advanced-studies/ucl-centre-capitalism-studies/people/dr-ana-valdivia">visitant al Centre d'Estudis Avançats de la UCL</a>, on investiga les cadenes de subministrament d'IA. El 2023, <a href="https://www.oii.ox.ac.uk/research/projects/decoding-ai-the-impact-of-algorithmic-infrastructure-beyond-the-code/">la seva investigació sobre cadenes de subministrament d'IA va ser premiada per l'Acadèmia Britànica</a>. El 2022, Ana va rebre <a href="https://www.kcl.ac.uk/news/ana-valdivia-postdoctoral-enrichment-award">el premi d'enriquiment postdoctoral de l'Institut Alan Turing</a>. També és una antiga beca del programa <a target="_blank" href="https://www.dssgfellowship.org/project/identifying-factors-driving-school-dropout-and-improving-the-impact-of-social-programs-in-el-salvador/">Data Science for Social Good</a> de la Universitat de Chicago (EUA). Ana ha estat convidada recentment com <a href="https://www.youtube.com/watch?v=nrVYAeqBn68&amp;ab_channel=Ehecdmx">a ponent principal </a>pel Tecnológico de Monterrey (Mèxic).</p><p>Col·labora activament amb organitzacions tecnològiques de base internacionals com <a href="https://www.algorace.org/">AlgoRace</a> i <a target="_blank" href="https://www.tierracomun.net/">Tierra Común</a> per conscienciar sobre com els danys algorítmics afecten les comunitats racialitzades. El seu treball va cridar l'atenció de mitjans internacionals com el Washington Post o El País.</p>

<p>Doctora en Ciències Polítiques per la Universitat de São Paulo (USP) i llicenciada en Dret per la Universitat de Brasília (UnB). Ha treballat com a professional com a acadèmica en diferents etapes de la seva carrera. És funcionària de l'Administració Pública Federal com a especialista en polítiques públiques i gestió governamental, amb més de 12 anys d'experiència en el sector públic. Actualment és Directora de Participació Digital i Comunicació en Xarxa de la Secretaria General de la Presidència de la República, responsable de la plataforma<a target="_blank" href="http://brasilparticipativo.presidencia.gov.br"> <u>Brasil Participativo</u></a> [<a target="_blank" href="http://brasilparticipativo.presidencia.gov.br">brasilparticipativo.presidencia.gov.br</a>].</p><p>Anteriorment, ha treballat en diferents organismes com el Gabinet de Transició del Govern, la Secretaria de Promoció de la Igualtat Racial i la Secretaria de Gestió del Govern de l'Estat de São Paulo. Com a principals assoliments, destaca la creació de l'Observatori Participatiu de la Joventut, que va rebre el premi ARede al millor lloc de continguts d'interès públic el 2014, i la coordinació general de la 3a Conferència Nacional de la Joventut, esdeveniment que va reunir més de 3.000 persones de tot el país el 2015.</p><p>Com a investigadora, ha treballat a IPEA (Institut de Recerca Econòmica Aplicada), think tank del govern brasiler, on va coordinar el [<a target="_blank" href="http://brasilparticipativo.presidencia.gov.br">mapaosc.ipea.gov.br</a>] | També és investigadora col·laboradora en el Centre Brasiler d'Anàlisi i Planificació (Cebrap) i investigadora visitant a la Universitat de Califòrnia Berkeley. Té articles publicats en revistes brasileres i internacionals com Critical Policy Studies, Brazilian Political Science Review, Revista Brasileira de Ciências Sociais i Georgetown Journal of International Affairs. També ha estat entrevistada i publicada en diversos mitjans de comunicació com: <a target="_blank" href="http://brasilparticipativo.presidencia.gov.br">Vox.com</a>, Jornal Nacional (Rede Globo), O Assunto (Podcast G1), Folha de São Paulo, O Globo, Estat de São Paulo i Nexe Jornal. El 2022 va rebre els premis al millor article i al millor informe polític en ponències presentades sobre Pressupostos Participatius en un esdeveniment de ICLD.</p>

<p>Clemens Driessen és un geògraf i filòsof cultural més que humà a la Universitat de Wageningen, als Països Baixos. Sovint en col·laboració amb artistes, investigadors, dissenyadors, agricultors i de vegades, si ho volen, amb altres animals, estudia noves maneres d'entendre i intervenir de manera significativa en les relacions multiespècies. Després de centrar-se abans en porcs, vaques, robots, carn de cultiu i diverses aus, ara treballa amb borinots i castors. El seu treball aprofundeix en les geografies morals que envolten aquests temes i es basa en diversos enfocaments per explorar les complexes connexions entre els humans i el medi ambient.</p><p>El perfil acadèmic de Clemens Driessen inclou una formació diversa que incorpora disciplines com la filosofia, la geografia i els estudis de ciència i tecnologia. La seva investigació a la Universitat i Recerca de Wageningen reflecteix el seu gran interès per les maneres en què els animals, les plantes i els humans interactuen dins dels paisatges tecnològics, il·luminant les intricades relacions que configuren les seves vides.</p>

<p>Evgeny Morozov és un escriptor, investigador i intel·lectual de Bielorússia que se centra a estudiar les implicacions polítiques i socials de la tecnologia. Nascut l'any 1984 a Soligorsk, Bielorússia, Morozov ha guanyat un reconeixement pel seu treball en aquest camp. El 2018 va ser nomenat un dels 28 europeus més influents per Politico.</p><p>Morozov és conegut per la seva anàlisi crítica de la tecnologia i la seva intersecció amb la societat. És autor de llibres notables com "The Net Delusion: The Dark Side of Internet Freedom" i "To Save Everything, Click Here: The Folly of Technological Solutionism". A més, també s'ha aventurat en el podcasting, amb el seu darrer podcast, "A Sense of Rebellion", publicat el juny de 2024.</p>

<p>Fieke Jansen és copi del laboratori d'infraestructures crítiques de la Universitat d'Amsterdam, on dirigeix ​​el seguiment de medi ambient sobre els enfocaments de l'escassetat de la governança del centre de dades. També és la co-líder de la Green Screen Climate Justice and Digital Rights Coalition. Abans del treball sobre medi ambient i infraestructures, Fieke va treballar com a investigador, crítica tecnològica i formador sobre la intersecció dels drets humans i la tecnologia.</p><p>Fieke té un doctorat per la <a href="https://datajusticelab.org/">Universitat de Cardiff</a>, la seva investigació va analitzar la implicació social i institucional de la policia basada en dades. Abans del seu doctorat, va treballar a Tactical Tech i Hivos en dades, privadesa, seguretat digital i drets humans. El seu interès per <a href="https://www.euractiv.com/section/digital/opinion/the-eu-is-ignoring-ais-effect-on-the-climate-crisis/">la relació entre la IA i el medi ambient</a> va començar durant la seva beca de Mozilla. Li interessa entendre els nous espais, les zones grises i les dinàmiques canviants que la tecnologia aporta al món.</p>

<p>Frédéric Lordon és un economista, filòsof i investigador francès del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) a França. És llicenciat per l'Ecole Normale Supérieure (ENS) i per l'Escola Nacional d'Estadística i Administració Econòmica (ENSAE).</p><p>És una figura influent del moviment francès <a target="_blank" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Nuit_debout">Nuit debout</a> i ha col·laborat regularment a mitjans de comunicació i premsa francesa sobre la política francesa i europea, i també escriu una columna d'opinió periòdica a <a target="_blank" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Le_Monde_diplomatique">Le Monde diplomatique</a>. Ha defensat el comunisme com a alternativa al capitalisme en llibres, articles i aparicions als mitjans de comunicació, i s'ha compromès en un projecte de reconfiguració de les ciències socials en un materialisme inspirat en Spinoza. </p><p>Lordon és conegut per la seva perspectiva crítica sobre l'economia i les seves contribucions al camp de la filosofia política. El seu treball sovint explora temes com el capitalisme, la financiarització, el neoliberalisme i el paper de l'afecte en l'economia. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre aquests temes, combinant l'anàlisi econòmica amb la reflexió filosòfica.</p><p>A més de la seva tasca acadèmica, Lordon també és un destacat intel·lectual públic a França. Ha participat en diversos moviments i debats polítics, incloses les protestes de Nuit debout el 2016. Lordon és conegut per les seves opinions radicals d'esquerra i les seves crides per un sistema econòmic més just i equitatiu.</p><p>En general, Frédéric Lordon és una figura important del panorama intel·lectual francès, conegut pel seu enfocament interdisciplinari de l'economia i la filosofia i el seu compromís amb els problemes socials i polítics contemporanis.</p>

<p>Arquitecta, investigadora i artista. Forma part del grup de recerca Estètica Fòssil (CSIC) i està especialitzada en ecologia política urbana. Té una llarga trajectòria a l'activisme ecologista. Ha escrit nombrosos articles i ha impartit conferències i cursos en institucions com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Medialab Escorxador (Madrid) o el Museu Nacional i Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS). Les línies de recerca i producció aborden l'ecologia política, la ciutat, el cos modern i les dimensions afectiva i estètica de l'energia.</p>