Trobada de ciutats i administracions públiques

Presentació del roadmap 2022/2023 (Adjunt)

Preguntes que es fan sobre el roadmap: 

• Quan s'aplicarà el nou disseny?

    El procés de redisseny serà llarg, abarca fins el maig del 2023. Els canvis s'aniran aplicant gradualment amb les actualitzacions que anem fent de noves versions.

• Es generarà una app per cada instància?

   Precisament l'aposta per aquesta tecnologia híbrida (Progressive Web App) ens permet que les instàncies no hagin de desenvolupar-se la seva pròpia app. Estarà automàticament de manera disponible per totes, ja que en realitat no és una app que t'hagis de descarregar des d'una App Store. Navegaràs per decidim des del mòbil i en un moment donat et preguntarà si vols "instal·lar" la app (en realitat estarà creant un accés directe, però amb una experiència optimitzada per la navegació i interacció des de dispositius mòbils). 

Presentació de novetats de les versions 0.24 a 0.26 (Adjunt)

Preguntes que es fan sobre les novetats:

• S'està pensant en algun mecanisme per evitar el registre de bots?

   A la versió 0.26 hem tornat a incorporar la doble confirmació per mail a l'hora de crear un nou compte. Molts problemes venen provocats pel "Fast Sign Up", però això no mitigarà completament el problema del bots. El Manu (Terrassa) comenta la possibilitat d'afegir camps ocults als formularis que serveixin per detectar-los i poder bloquejar-los automàticament.

Feedback de les ciutats i administracions: ronda de valoracions i experiències

Dinàmica "Termòmetre": es dibuixa una escala imaginària al terra de l'1 al 10 i les participants es situen físicament al llarg d'aquesta escala en funció de les preguntes que es fan.

Pregunta 1. Creus que decidim ha augmentat la participació al teu municipi? 1 és "Gens" i 10 és "Molt".

La sensació general és que sí (tots ubicats del 6 en amunt)

• Melcior (Sabadell): valora que la participació ha augmentat, tant quantitativament com qualitativament.
• Raquel (Generalitat): ha ajudat a homogeneïtzar i estandarditzar la manera de fer participació i coordinació entre els diferents departaments. Decidim té més funcionalitats que la plataforma antiga.
• Isabella (Diba): des d'un punt de vista més "aeri" com a ens provincial, s'ha notat l'explosió dels pressupostos participatius. Té més dubtes sobre si ha millorat la qualitat dels processos, però ha generat més moviment. Hi ha més consultes de normativa, processos d'urbanisme i equipaments. La Diba té 108 instànccies, d'aquestes unes 80 actives.
• Manu (Terrassa): considera que s'ha produït un augment quantitatiu de la participació, s'ha ampliat el perfil de les participants (no només participació associativa) Posa en valor l'eina del butlletí.
• Manel (Barcelona): a nivell numèric sí, la situació de pandèmia ha ajudat. S'ha notat un canvi de tipologia de les persones que participen (component d'oportunitat). A l'experiència dels primers pressupostos participatius, decidim com a eina bàsica l'ha facilitat.
• Cinta (Sitges): són relativament nous a la comunitat com per valorar-ho, i s'han centrat en treballar a nivell més intern (posar ordre als consells, fer feina de recopilació de reglaments i actes).
• Inés (Reus): coincideix en l'augment quantitatiu i la inclusió de nous públics. A nivell de plataforma s'ha parat durant la pandèmia.

Pregunta 2. Com ha estat la implementació de decidim dins de la teva administració? 1 és "Molt fàcil" i 10 és "Molt difícil".

La distribució ha quedat bastant més repartida, el gruix de les participants s'ha situat entre el 6 i el 10.

• Manu (Terrassa): Va trobar a faltar un manual. La documentació no estava actualitzada en les diferents versions.
• Cinta (Sitges): També troba a faltar un manual i més acompanyament.
• Raquel (Generalitat): s'han hagut d'organitzar situant un referent a cada departament, formant-lo. El fet de que la plataforma ofereixi moltes possibilitats de vegades no ajuda. Les formacions internes les enfoquen per anar aprenent-ne l'ús a poc a poc.
• Jordi (Generalitat): en quant a la implementació tècnica, es noten els ritmes diferents de desenvolupament i d'implementació en el seu cas. Voldria trobar maneres de caminar al mateix ritme Decidim - Generalitat. Troben que a l'espai de coordinació al Meta hi ha poc feedback (sensació de llançar propostes i es queden al buit). A nivell de contractació també veuen que és difícil, els lots que tenen no son les empreses que finalment desenvolupen.
• Manel (Barcelona): s'ha situat a l'11 (molt difícil plus), sobretot per la complexitat de la propia administració. S'ha començat amb l'aposta de que la gent comencés a utilitzar el Decidim, amb diferents nivells de participació, però existeixen resistències tant tècniques com polítiques. Tecnics de DA que acompanyen als districtes per anar acompanyant, però acaben assumint les feines.
• Melcior (Sabadell): ara per ara no tenen la instrucció política de fer servir l'eina. La tenen i l'utilitzen quan és necessari, però costa treballar transversalment amb altres serveis que piquen la porta només quan els interessa. Moment de bloqueig polític.
• Inés (Reus): tenen molt integrat decidim com a mecanisme de vehicular la participació. Però està molt centralitzat en el departament de participació i externalitzada la dinamització. L'altre company de Reus comenta que el fet de dependre d'una empresa externa que faci la implementació tècnica també genera problemes (estan a la 18!!).
• Josep Maria (Esparreguera): Decidim està centralitzat a Bon Govern, no es fa servir als altres serveis. Problemes recolzats en el suport DIBA. Voluntat d'estendre a la resta d'àrees, fent formació interna.
• Isabella (Diba) es situa entre el 4 i el 5, diu que els hi va bé, hi ha demanda dels ens locals. Funciona amb municipis mitjans - grans, que tenen més tècnics de reforç. Els municipis més petits tenen més voluntat però no tenen un equip tècnic al que li puguin donar suport. Acaben de fer una enquesta / estudi sobre l'ús de Decidim als municipis de la província i el principal problema està en la manca de personal i que no estiguin capacitats tecnològicament, tant els tècnics com també els usuaris finals. La DIBA està començant a fer servir la plataforma de manera interna. S'està portant a terme una experiència amb la Xarxa de Parcs Naturals de la DIBA, que és interessant perquè implica la coordinació entre diferents municipis i pot tenir recorregut. Problemàtica d'implementació no és només tecnològica.
• Rubén (AOC): S'ha començat a impulsar el servei Decidim Catalunya amb la voluntat d'equilibrar els territoris de lleida i tarragona en matèria d participació ciutadana. Comenta la complexitat inherent de la participació, costa que n'hi hagi tant al decidim com a la comunitat de veïns. S'ha tancat un contracte important a nivell econòmic i hi ha una voluntat d'aportar a la comunitat del projecte. De moment s'ha engegat una prova pilot amb 10 municipis i s'han establert els criteris per poder obrir una instància. Com a mínim, n'hi ha d'haver un o dos processos planificats per poder crear-la.
• Arnau (Decidim): respon al comentari sobre la coordinació de propostes de millora. Hi ha definida una metodologia, hi ha una proposta feta a nivell internacional. Convidem a fer més bi-lateralitat en la creació de propostes, tenir una comunicació més directa.
• Carol (Decidim): complementa la resposta d'Arnau fent referència a una certa mitificació al voltant del "què entra al core i què no". L'arquitectura de Decidim és modular, i el plantejament és justament anar alleugerint el core, establint els criteris sobre quins han de ser els mòduls oficials i quins són els mòduls desenvolupats per la comunitat. Cal millorar el flux de comunicació sobre això (nous mòduls, com es poden instal·lar, etc.) i veure quin rol hi juga l'Associació en el manteniment dels que es considerin prou crítics.
• Jordi (Generalitat): Equilibri de la escalibilitat - si hi ha un desenvolupament propi complica les futures actualitzacions. Voluntat de simplificar l'estructura de mòduls propis. Evitar duplicar esforços.
• Arnau (Decidim): Com treballem amb els equips tècnics. Decidim pensat en diferents rols per poder delegar en els tècnics de diferents serveis. Costa i hi ha resistències. Hi ha un rol de coordinació més tècnica amb un coneixement específic. També redisseny per donar més importància a la capa interactiva de la plataforma, reduir els clics per arribar a la interacció.
• Carola (Diba): suport tècnic ofert al recurs demanen que les empreses tenen el coneixement. No hi ha cap mecanisme per poder avaluar aquests coneixements per les empreses.
• Isabella (Diba): molt municipis es pensen que és tenir la plataforma i ja està, no cal fer res més que la plataforma per augmentar i millorar la participació. Cal fer entendre per a què funciona la plataforma i per a què no.
• Manel (Barcelona): li preocupa el tema de la bretxa digial. A l'experiència de pressupostos, hi ha hagut èxit en col·lectius que no és previa (comunitat paquistanesa). La mateixa ciutadania es feia els manuals de com participar. Important preveure el suport a l'ús del decidim. Per exemple funcionen força bé els carrets al carrer. Ajuda a que la gent entri, remeni... Els suports en espais estàtics no ha funcionat tant, els punts de suport mòbil sí. Això depèn de la voluntat política i el pressupost asssignat per acompanyar la participació.

Mapeig de les necessitats de les administracions, distribuides en 4 eixos

Suport a l'acompanyament

- Que es consideri la participació digital als reglaments de participació, no totes les administracions ho tenen. Acompanyament al personal, amb formació.

Suport la formació

- Disposar d'espais d'intercanvi d'experiències

- Mètriques, quines haurien de ser les mètriques compartides en portals de participació,com a dades obertes? La Gene està preparant un data set per visualitzar els espais d participació. Relacionat, al Participa Catalunya hi ha un cercador de processos. Recull les dades via API per visualitzar i homogeneitzar el què està passant a les diferents instàncies. Permet tenir una mirada general sobre el mateix producte.

Suport al desenvolupament

- A Reus fan servir Survey Monkey, pensar en integració amb serveis més professionals. LimeSurvey o TypeForm podrien ser una integració interessant. 

- Des de l'Associació s'està treballant en unificar el mòdul d'enquestes i mètriques

- Més suport tècnic. A nivell intern Sabadell tenen una persona especialitzada en l'ús de decidim. 

- Suport tècnic per no haver de recórrer al ecosistema d'empreses. Aquesta coordinació es pot donar a través del github.

- Idea de federar instàncies decidim, tenir propostes llençades en diferents instàncies i fer un procés participatiu des de diferents instal·lacions.

Suport a la comunicació

- Gestió de la contractació dels plans de comunicació.

- Poder-se donar d'alta al butlletí de manera més directa al crear un procés.

- Pensar comunicació en clau externa, de cara als equips tècnics que l'han d'utilitzar. Terrassa ho va fer a nivell pràctic, per explicar-ho als tècnics.

Al mig, entre acompanyament i formació - simplificar per entendre - simplificar canals de comunicació, nous canals, abruma obrir tants espais meta, element, github

Mapa de situació? Què em trobaré a cada canal? Sensació de boira, no trobar on estan les coses. Es comenta com facilitar l'arribada de noves persones. 

Metadecidim com a canal d'entrada del projecte. Però necessitat de plataformes més àgils de coordinació.