Cambios en "LAB Metadecidim - Sesión 12. Decidim.mov: Tecnologías de participación ciudadana para movimientos sociales y organizaciones"

Los movimientos sociales, así como el tejido asociativo de organizaciones y colectivos, constituyen un espacio de reflexión, experimentación y acción fundamental para la democracia. La potencia transformadora de los movimientos sociales ha sido (y sigue siendo) una realidad palpable  en nuestras ciudades. Donatella Della Porta y Mario Diani analizaron cómo los problemas sociales devienen objetivos potenciales de la acción colectiva [1] y ofrecieron una interpretación de los movimientos que va más allá del cambio de políticas o el reemplazo de élites gobernantes: los movimientos son la expresión práctica de determinados valores sociales. Aunque esta visión ha permitido entender la configuración de muchos movimientos y organizaciones sociales de las últimas décadas (estudiantiles, ecologistas, animalistas, pacifistas, etc.), resulta insuficiente para interpretar expresiones políticas más recientes, surgidas con la ola de la indignación de la última década. En esta generación de movimientos y organizaciones, la tecnopolítica (la práctica de diseñar o usar tecnologías para constituir, encarnar o alcanzar objetivos políticos [2]) se ha convertido en un elemento clave. Por este motivo, se ha propuesto el término “movimientos sociales en red” para caracterizarlos [3]. Estos movimientos hacen un uso estratégico de las tecnologías digitales para la acción colectiva [4] que no sólo ofrece nuevos canales de comunicación y acción (como propone la ciberpolítica) sino unas lógicas normativas y de organización que replican o se inspiran en los principios y la topología distribuida de Internet. Lance Bennett y Alexandra Segerberg han apuntado que los movimientos sociales en red han supuesto un cambio de lógica, de la “acción colectiva tradicional”, fuertemente apoyada en la representación y las identidades fuertes, hacia la “acción conectiva”, basada en la participación directa mediada tecnológicamente, la organización no-jerárquica y formas de identidad más abierta [5].

Como plataforma digital para la democracia participativa, Decidim [6] bebe de las experiencias activistas de la última década. Por ello, es un proyecto con clara inspiración y vocación de red política y tecnopolítica [7]. Aunque muchos de sus primeros despliegues están operados por instituciones (siendo la del Ajuntament de Barcelona la más conocida [8]) su diseño y muchas de sus funcionalidades (por ejemplo, el módulo de asambleas) tratan de ofrecer herramientas de valor para la comunicación, la deliberación y la toma de decisiones de organizaciones y, por extensión, de movimientos sociales. Decidim es, además, un proyecto abierto al (re)diseño democrático  de su código, lo que lo hace aún más adaptable a las necesidades de estos actores.

El propósito del 12º seminario del LAB Metadecidim es el de evaluar, discutir e imaginar las posibilidades de Decidim para la acción, la comunicación y la organización en red de las organizaciones y los movimientos sociales, poniendo en valor aspectos centrales como son el software libre, la autonomía tecnológica o la privacidad de los datos en la era de las redes sociales corporativas y la vigilancia masiva. El devenir de Decidim debe apoyarse en el desarrollo colaborativo y el diálogo continuo con las organizaciones y los movimientos, a fin de acercar su objetivo común: la transformación social.   

[1] Della Porta, D., & Diani, M. (2011). Los movimientos sociales (Vol. 4). CIS.

[2] Hecht, G. (2009). The radiance of France: Nuclear power and national identity after World War II. MIT press.

[3] Juris, J. S. (2004). Networked social movements: global movements for global justice, en Castells., M. (ed.) The network society: a cross-cultural perspective, pp. 341-362. Cheltenham, UK: Edward Elgar.

[4] Bennett, W. L., & Segerberg, A. (2012). The logic of connective action: Digital media and the personalization of contentious politics. Information, Communication & Society, 15(5), 739-768.

[5] Alcazan, A., Axebra, Q., Levi, S., SuNotissima, T., & Toret, J. (2012). Tecnopolítica Internet y R-evoluciones. Sobre la centralidad de las redes digitales en el 15M.

[6] https://www.decidim.org

[7] Barandiaran, X., Calleja-López, A., Monterde, A., Aragón, P., Linares, J., Romero, C., & Pereira, A. (2017). Decidim: redes políticas y tecnopolíticas para la democracia participativa. Recerca: revista de pensament i anàlisi, (21), 137-150.

[8] https://www.decidim.barcelona

Reto:

• Lograr que Decidim sea una herramienta capaz de soportar y potenciar las prácticas de las organizaciones y los movimientos sociales sensibles al uso estratégico de las tecnologías digitales para la organización y  acción colectiva.
• Dar a conocer el Decidim dentro de los movimientos, con una aproximación no intrusiva ni de captura sino de cooperación y colaboración a partir de necesidades comunes.
• Identificar necesidades de los movimientos y organizaciones, que puedan convertirse en mejoras del Decidim.
• Implicar a los movimientos en la comunidad para poner en valor la dimensión común del proyecto.

Preguntas:

• ¿Qué funcionalidades o aspectos de Decidim son útiles para cubrir las necesidades internas y alcanzar los objetivos de las organizacionoes y los movimientos sociales?
• ¿Qué necesidades de las organizaciones y los movimientos sociales no se ven cubiertas por las funcionalidades actuales (o en desarrollo) de Decidim?
• ¿De qué manera podría Decidim fortalecer la conexión entre lo digital y lo presencial, a fin de potenciar formas múltiples, más accesibles y efectivas de acción colectiva?
• ¿Qué otras herramientas digitales libres son de interés en el contexto de los movimientos sociales y debieran integrarse en Decidim?
• ¿Cuáles son los límites de la participación digital en los movimientos? ¿Cómo aprovechar Decidim para superar estos límites?

Programa:*

Por determinar.

Els moviments socials, així com el teixit associatiu d'organitzacions i col·lectius, constitueixen un espai de reflexió, experimentació i acció fonamental per a la democràcia. La potència transformadora dels moviments socials ha estat (i segueix sent) una realitat palpable a les nostres ciutats. Donatella Della Porta i Mario Diani van analitzar com els problemes socials esdevenen objectius potencials de l'acció col·lectiva [1] i van oferir una interpretació dels moviments que va més enllà del canvi de polítiques o la substitució d'elits governants: els moviments són l'expressió pràctica de determinats valors socials. Tot i que aquesta visió ha permès entendre la configuració de molts moviments i organitzacions socials de les últimes dècades (estudiantils, ecologistes, animalistes, pacifistes, etc.), resulta insuficient per interpretar expressions polítiques més recents, sorgides amb l'onada de la indignació de l'última dècada. En aquesta generació de moviments i organitzacions, la tecnopolítica (la pràctica de dissenyar o utilitzar tecnologies per a constituir, encarnar o assolir objectius polítics [2]) s'ha convertit en un element clau. Per aquest motiu, s'ha proposat el terme "moviments socials en xarxa" per caracteritzar-[3]. Aquests moviments fan un ús estratègic de les tecnologies digitals per a l'acció col·lectiva [4] que no només ofereix nous canals de comunicació i acció (com proposa la ciberpolítica) sinó unes lògiques normatives i d'organització que repliquen o s'inspiren en els principis i la topologia distribuïda d'Internet. Lance Bennett i Alexandra Segerberg han apuntat que els moviments socials en xarxa han suposat un canvi de lògica, de la "acció col·lectiva tradicional", fortament recolzada en la representació i les identitats fortes, cap a la "acció connectiva", basada en la participació directa intervinguda tecnològicament, l'organització no-jeràrquica i formes d'identitat més oberta [5].

Com a plataforma digital per a la democràcia participativa, Decidim [6] beu de les experiències activistes de l'última dècada. Per això, és un projecte amb clara inspiració i vocació de xarxa política i tecnopolítica [7]. Encara que molts dels seus primers desplegaments estan operats per institucions (sent la de l'Ajuntament de Barcelona la més coneguda [8]) el seu disseny i moltes de les seves funcionalitats (per exemple, el mòdul d'assemblees) tracten d'oferir eines de valor per a la comunicació, la deliberació i la presa de decisions d'organitzacions i, per extensió, de moviments socials. Decidim és, a més, un projecte obert al (re) disseny democràtic del seu codi, el que el fa encara més adaptable a les necessitats d'aquests actors.

El propòsit del 12è seminari del LAB Metadecidim és el d'avaluar, discutir i imaginar les possibilitats de Decidim per a l'acció, la comunicació i l'organització en xarxa de les organitzacions i els moviments socials, posant en valor aspectes centrals com són el programari lliure, l'autonomia tecnològica o la privacitat de les dades en l'era de les xarxes socials corporatives i la vigilància massiva. L'esdevenir de Decidim s'ha de recolzar en el desenvolupament col·laboratiu i el diàleg continu amb les organitzacions i els moviments, per tal d'apropar el seu objectiu comú: la transformació social.

[1] Della Porta, D., & Diani, M. (2011). Los movimientos sociales (Vol. 4). CIS.

[2] Hecht, G. (2009). The radiance of France: Nuclear power and national identity after World War II. MIT press.

[3] Juris, J. S. (2004). Networked social movements: global movements for global justice, en Castells., M. (ed.) The network society: a cross-cultural perspective, pp. 341-362. Cheltenham, UK: Edward Elgar.

[4] Bennett, W. L., & Segerberg, A. (2012). The logic of connective action: Digital media and the personalization of contentious politics. Information, Communication & Society, 15(5), 739-768.

[5] Alcazan, A., Axebra, Q., Levi, S., SuNotissima, T., & Toret, J. (2012). Tecnopolítica Internet y R-evoluciones. Sobre la centralidad de las redes digitales en el 15M.

[6] https://www.decidim.org

[7] Barandiaran, X., Calleja-López, A., Monterde, A., Aragón, P., Linares, J., Romero, C., & Pereira, A. (2017). Decidim: redes políticas y tecnopolíticas para la democracia participativa. Recerca: revista de pensament i anàlisi, (21), 137-150.

[8] https://www.decidim.barcelona

Repte:

• Aconseguir que Decidim sigui una eina capaç de suportar i potenciar les pràctiques de les organitzacions i els moviments socials sensibles a l'ús estratègic de les tecnologies digitals per a l'organització i acció col·lectiva.
• Donar a conèixer el Decidim dins dels moviments, amb una aproximació no intrusiva ni de captura sinó de cooperació i col·laboració a partir de necessitats comunes.
• Identificar necessitats dels moviments i organitzacions, que puguin convertir-se en millores del Decidim.
• Implicar els moviments en la comunitat per posar en valor la dimensió comuna del projecte.

Preguntes

• Què funcionalitats d'Decidim són efectives i quines no per a les necessitats dels moviments socials i les organitzacions?
• Quines necessitats dels moviments socials i les organitzacions no es veuen cobertes per les funcionalitats actuals (o en desenvolupament) de Decidim?
• De quina manera podria Decidim enfortir la connexió entre el digital i el presencial perquè els processos fossin híbrids de la manera més manera efectiva possible?
• Quines altres eines digitals lliures són d'interès en el context dels moviments socials i les organitzacions per explorar la seva integració en Decidim?

Programa:*

Per determinar.

.