Canvis a "LAB Metadecidim - Sessió 12. Decidim.mov: Tecnologies de participació ciutadana per a moviments socials i organitzacions"
Descripció (Català)
-
-
Els moviments socials, així com el teixit associatiu d'organitzacions i col·lectius, constitueixen un espai de reflexió, experimentació i acció fonamental per a la democràcia. La potència transformadora dels moviments socials ha estat (i segueix sent) una realitat palpable a les nostres ciutats. Donatella Della Porta i Mario Diani van analitzar com els problemes socials esdevenen objectius potencials de l'acció col·lectiva [1] i van oferir una interpretació dels moviments que va més enllà del canvi de polítiques o la substitució d'elits governants: els moviments són l'expressió pràctica de determinats valors socials. Tot i que aquesta visió ha permès entendre la configuració de molts moviments i organitzacions socials de les últimes dècades (estudiantils, ecologistes, animalistes, pacifistes, etc.), resulta insuficient per interpretar expressions polítiques més recents, sorgides amb l'onada de la indignació de l'última dècada. En aquesta generació de moviments i organitzacions, la tecnopolítica (la pràctica de dissenyar o utilitzar tecnologies per a constituir, encarnar o assolir objectius polítics [2]) s'ha convertit en un element clau. Per aquest motiu, s'ha proposat el terme "moviments socials en xarxa" per caracteritzar-[3]. Aquests moviments fan un ús estratègic de les tecnologies digitals per a l'acció col·lectiva [4] que no només ofereix nous canals de comunicació i acció (com proposa la ciberpolítica) sinó unes lògiques normatives i d'organització que repliquen o s'inspiren en els principis i la topologia distribuïda d'Internet. Lance Bennett i Alexandra Segerberg han apuntat que els moviments socials en xarxa han suposat un canvi de lògica, de la "acció col·lectiva tradicional", fortament recolzada en la representació i les identitats fortes, cap a la "acció connectiva", basada en la participació directa intervinguda tecnològicament, l'organització no-jeràrquica i formes d'identitat més oberta [5].
Com a plataforma digital per a la democràcia participativa, Decidim [6] beu de les experiències activistes de l'última dècada. Per això, és un projecte amb clara inspiració i vocació de xarxa política i tecnopolítica [7]. Encara que molts dels seus primers desplegaments estan operats per institucions (sent la de l'Ajuntament de Barcelona la més coneguda [8]) el seu disseny i moltes de les seves funcionalitats (per exemple, el mòdul d'assemblees) tracten d'oferir eines de valor per a la comunicació, la deliberació i la presa de decisions d'organitzacions i, per extensió, de moviments socials. Decidim és, a més, un projecte obert al (re) disseny democràtic del seu codi, el que el fa encara més adaptable a les necessitats d'aquests actors.
El propòsit del 12è seminari del LAB Metadecidim és el d'avaluar, discutir i imaginar les possibilitats de Decidim per a l'acció, la comunicació i l'organització en xarxa de les organitzacions i els moviments socials, posant en valor aspectes centrals com són el programari lliure, l'autonomia tecnològica o la privacitat de les dades en l'era de les xarxes socials corporatives i la vigilància massiva. L'esdevenir de Decidim s'ha de recolzar en el desenvolupament col·laboratiu i el diàleg continu amb les organitzacions i els moviments, per tal d'apropar el seu objectiu comú: la transformació social.
[1] Della Porta, D., & Diani, M. (2011). Los movimientos sociales (Vol. 4). CIS.
[2] Hecht, G. (2009). The radiance of France: Nuclear power and national identity after World War II. MIT press.
[3] Juris, J. S. (2004). Networked social movements: global movements for global justice, en Castells., M. (ed.) The network society: a cross-cultural perspective, pp. 341-362. Cheltenham, UK: Edward Elgar.
[4] Bennett, W. L., & Segerberg, A. (2012). The logic of connective action: Digital media and the personalization of contentious politics. Information, Communication & Society, 15(5), 739-768.
[5] Alcazan, A., Axebra, Q., Levi, S., SuNotissima, T., & Toret, J. (2012). Tecnopolítica Internet y R-evoluciones. Sobre la centralidad de las redes digitales en el 15M.
[7] Barandiaran, X., Calleja-López, A., Monterde, A., Aragón, P., Linares, J., Romero, C., & Pereira, A. (2017). Decidim: redes políticas y tecnopolíticas para la democracia participativa. Recerca: revista de pensament i anàlisi, (21), 137-150.
[8] https://www.decidim.barcelona
Repte:
- Aconseguir que Decidim sigui una eina capaç de suportar i potenciar les pràctiques de les organitzacions i els moviments socials sensibles a l'ús estratègic de les tecnologies digitals per a l'organització i acció col·lectiva.
- Donar a conèixer el Decidim dins dels moviments, amb una aproximació no intrusiva ni de captura sinó de cooperació i col·laboració a partir de necessitats comunes.
- Identificar necessitats dels moviments i organitzacions, que puguin convertir-se en millores del Decidim.
- Implicar els moviments en la comunitat per posar en valor la dimensió comuna del projecte.
Preguntes
- Què funcionalitats d'Decidim són efectives i quines no per a les necessitats dels moviments socials i les organitzacions?
- Quines necessitats dels moviments socials i les organitzacions no es veuen cobertes per les funcionalitats actuals (o en desenvolupament) de Decidim?
- De quina manera podria Decidim enfortir la connexió entre el digital i el presencial perquè els processos fossin híbrids de la manera més manera efectiva possible?
- Quines altres eines digitals lliures són d'interès en el context dels moviments socials i les organitzacions per explorar la seva integració en Decidim?
Programa:*
Per determinar.
-
+
Els moviments socials, així com el teixit associatiu d'organitzacions i col·lectius, constitueixen un espai de reflexió, experimentació i acció fonamental per a la democràcia. La potència transformadora dels moviments socials ha estat (i segueix sent) una realitat palpable a les nostres ciutats. Donatella Della Porta i Mario Diani van analitzar com els problemes socials esdevenen objectius potencials de l'acció col·lectiva [1] i van oferir una interpretació dels moviments que va més enllà del canvi de polítiques o la substitució d'elits governants: els moviments són l'expressió pràctica de determinats valors socials. Tot i que aquesta visió ha permès entendre la configuració de molts moviments i organitzacions socials de les últimes dècades (estudiantils, ecologistes, animalistes, pacifistes, etc.), resulta insuficient per interpretar expressions polítiques més recents, sorgides amb l'onada de la indignació de l'última dècada. En aquesta generació de moviments i organitzacions, la tecnopolítica (la pràctica de dissenyar o utilitzar tecnologies per a constituir, encarnar o assolir objectius polítics [2]) s'ha convertit en un element clau. Per aquest motiu, s'ha proposat el terme "moviments socials en xarxa" per caracteritzar-[3]. Aquests moviments fan un ús estratègic de les tecnologies digitals per a l'acció col·lectiva [4] que no només ofereix nous canals de comunicació i acció (com proposa la ciberpolítica) sinó unes lògiques normatives i d'organització que repliquen o s'inspiren en els principis i la topologia distribuïda d'Internet. Lance Bennett i Alexandra Segerberg han apuntat que els moviments socials en xarxa han suposat un canvi de lògica, de la "acció col·lectiva tradicional", fortament recolzada en la representació i les identitats fortes, cap a la "acció connectiva", basada en la participació directa intervinguda tecnològicament, l'organització no-jeràrquica i formes d'identitat més oberta [5].
Com a plataforma digital per a la democràcia participativa, Decidim [6] beu de les experiències activistes de l'última dècada. Per això, és un projecte amb clara inspiració i vocació de xarxa política i tecnopolítica [7]. Encara que molts dels seus primers desplegaments estan operats per institucions (sent la de l'Ajuntament de Barcelona la més coneguda [8]) el seu disseny i moltes de les seves funcionalitats (per exemple, el mòdul d'assemblees) tracten d'oferir eines de valor per a la comunicació, la deliberació i la presa de decisions d'organitzacions i, per extensió, de moviments socials. Decidim és, a més, un projecte obert al (re) disseny democràtic del seu codi, el que el fa encara més adaptable a les necessitats d'aquests actors.
El propòsit del 12è seminari del LAB Metadecidim és el d'avaluar, discutir i imaginar les possibilitats de Decidim per a l'acció, la comunicació i l'organització en xarxa de les organitzacions i els moviments socials, posant en valor aspectes centrals com són el programari lliure, l'autonomia tecnològica o la privacitat de les dades en l'era de les xarxes socials corporatives i la vigilància massiva. L'esdevenir de Decidim s'ha de recolzar en el desenvolupament col·laboratiu i el diàleg continu amb les organitzacions i els moviments, per tal d'apropar el seu objectiu comú: la transformació social.
[1] Della Porta, D., & Diani, M. (2011). Los movimientos sociales (Vol. 4). CIS.
[2] Hecht, G. (2009). The radiance of France: Nuclear power and national identity after World War II. MIT press.
[3] Juris, J. S. (2004). Networked social movements: global movements for global justice, en Castells., M. (ed.) The network society: a cross-cultural perspective, pp. 341-362. Cheltenham, UK: Edward Elgar.
[4] Bennett, W. L., & Segerberg, A. (2012). The logic of connective action: Digital media and the personalization of contentious politics. Information, Communication & Society, 15(5), 739-768.
[5] Alcazan, A., Axebra, Q., Levi, S., SuNotissima, T., & Toret, J. (2012). Tecnopolítica Internet y R-evoluciones. Sobre la centralidad de las redes digitales en el 15M.
[7] Barandiaran, X., Calleja-López, A., Monterde, A., Aragón, P., Linares, J., Romero, C., & Pereira, A. (2017). Decidim: redes políticas y tecnopolíticas para la democracia participativa. Recerca: revista de pensament i anàlisi, (21), 137-150.
[8] https://www.decidim.barcelona
Repte:
- Aconseguir que Decidim sigui una eina capaç de suportar i potenciar les pràctiques de les organitzacions i els moviments socials sensibles a l'ús estratègic de les tecnologies digitals per a l'organització i acció col·lectiva.
- Donar a conèixer el Decidim dins dels moviments, amb una aproximació no intrusiva ni de captura sinó de cooperació i col·laboració a partir de necessitats comunes.
- Identificar necessitats dels moviments i organitzacions, que puguin convertir-se en millores del Decidim.
- Implicar els moviments en la comunitat per posar en valor la dimensió comuna del projecte.
Preguntes
- Què funcionalitats d'Decidim són efectives i quines no per a les necessitats dels moviments socials i les organitzacions?
- Quines necessitats dels moviments socials i les organitzacions no es veuen cobertes per les funcionalitats actuals (o en desenvolupament) de Decidim?
- De quina manera podria Decidim enfortir la connexió entre el digital i el presencial perquè els processos fossin híbrids de la manera més manera efectiva possible?
- Quines altres eines digitals lliures són d'interès en el context dels moviments socials i les organitzacions per explorar la seva integració en Decidim?
Programa:*
- de 10:10 a 11.30h - Presentació dels ponents:
Margarita Padilla Dabne
Jordi Mir Universitat Pompeu Fabra
- i debat amb la fila 0:
Yaiza Blanc, Som Energia
Xavi Palos, Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya
Lidón Gasull Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya
Maddalena Falzoni, CommonsCloud
Merce Botella, Som Connexió
- Debat
T'esperem!
*Programa subjecte a canvis
Compartir