LAB Metadecidim

Introducció:

Des que existim com a espècie, narrar històries ens ha permès conviure en societat i sobreviure en el món. Les històries ens permeten "imaginar escenaris futurs, preveure situacions crítiques, construir hipòtesis i preparar-se per endavant" [1]. Hem explicat històries (i ho seguim fent) de diverses maneres: de forma oral o escrita, pictòrica o simbòlica.

En les últimes dècades han proliferat formes narratives intervingudes per les tecnologies de la comunicació de masses, com ara la premsa, la ràdio o la televisió i, més recentment, Internet, les xarxes socials i les aplicacions mòbils. Disposem, doncs, d'un extens ventall de possibilitats per construir relats.

Són nombrosos, també, els relats que es disputen avui l'hegemonia: de les mitologies del mercat lliure i la societat de consum a les de la sobirania nacional o la transformació tecnocientífica de la realitat. Un dels relats polítics clau en els últims tres segles i, particularment, en les últimes dècades, ha estat el de la democràcia: l'ideal d'una societat d'iguals recolzada en un govern de totes i de qualsevol.

El 15M va ser un moment fundacional des de la perspectiva del relat democràtic, almenys, en dos sentits. En primer lloc, va obrir una narrativa d'època que denunciava una profunda crisi de la representació política i apel·lava a l'ideal d'una democràcia real. En segon lloc, es va recolzar en xarxes socials corporatives (com Facebook i Twitter) i alternatives (com n-1) per a crear, organitzar i estendre col·lectivament aquesta narrativa. El 15M va obrir un horitzó narratiu democràtic i ho va fer recolzant-se en les xarxes digitals.

Xarxes de relats (o relats en xarxa) com els generats pel 15M poden condicionar l'agenda dels mitjans o l'opinió pública. No obstant això, hi ha nombrosos límits. Un d'ells és el que representen les estructures de la democràcia representativa, que sovint operen com frens a la deliberació i la voluntat popular; un altre és el de les pròpies xarxes socials, que es recolzen en infraestructures tecnològiques construïdes sota una lògica corporativa.

Davant de les estructures tradicionals de la representació, d'una banda, i a les xarxes socials corporatives, de l'altra, xarxes polítiques com Decidim o Consul (les plataformes digitals de participació política promogudes pels ajuntaments de Barcelona i Madrid, respectivament) plantegen un paradigma alternatiu a l'hora d'articular la comunicació i l'acció social: són xarxes orientades a potenciar una democràcia distribuïda i augmentada. Inspirades i lligades a l'esdevenir històric obert pel 15M, encarnen i serveixen de suport als seus narratives de democràcia radical i en xarxa. 

En connexió amb elles, l'objectiu d'aquest novè seminari del lab metadecidim és obrir un espai per pensar, construir, compartir i analitzar col·lectivament possibles narratives sobre la democràcia radical i la participació en xarxa.

[1] Scolari, C. A. (2013). Narrativas transmedia: cuando todos los medios cuentan. Grupo Planeta (GBS).

En aquest sentit, hem definit un repte que volem abordar, amb totes les participants:

Repte:

Obrir un debat sobre com pensar, construir, compartir i analitzar narratives de la democràcia radical entre totes. Per plantejar aquest repte, plantejem les següents qüestions.

Preguntes:

1. Com pensem els mons narratius de la participació i la democràcia radical? ¿Quins marcs teòrics ens permeten comprendre'ls?
2. Què narratives existeixen i quins volem construir sobre la democràcia radical?
3. Com organitzem els dispositius de producció narrativa? Què continuïtat li donem a aquesta sessió si volem fer agitació, com ens organitzem? Com ​​construir aquestes narratives empoderantes de forma col·laborativa en un context on s'estan desplegant diversos projectes tecnopolítics públic-comuns a tot l'estat?
4. Com analitzem aquestes narratives en xarxa? ¿Quines tècniques, eines d'anàlisi, sabers i pràctiques poden ajudar-nos?

Per respondre a aquestes i altres qüestions, us emplacem a la novena convocatòria del metadecidim lab.

Programa:

10 - 10:10 - Presentació del repte per part del equip del Metadecidim Lab

10:10 - 11.30 - Presentació dels ponents:

Pedro Inoue (Adbusters)

Bernardo Gutiérrez (Participa LAB)

Luce Prignano y Emanuele Cozzo (CLABB)

11:30 - 11:45 Pausa

11:45 - 14:00 Grups de treball

Projectes

• Tàctic. Curt termini. Pensar una campanya per defensar la participació ciutadana a Barcelona.
• Estratègic. Mitjà i llarg termini. Democràcia radical i tecnologies democràtiques
• 
  

Aproximacions

• Creació. Amb quina campanya sortim? Establir un calendari de previsions narratives per al 2018. Quin rol juguen les plataformes digitals de participació per a la construcció de campanyes a mitjà i llarg termini a nivell de institiución i de plataformes polítiques en l'àmbit de la democràcia radical?
• Organització. Aprendre del cas Coctelera per construir models de dispositius sostenibles que treballin de forma autonóma la comunicació de narratives de participació i democràcia radical.
• Anàlisi. Discutir metodologies i eines d'analisi i democratitzar el seu ús.

14:00 - 14:15 Posada en comú

Us hi esperem!

Informe de la trobada

En aquesta sessió del metadecidim, es va comptar amb la presència de Bernardo Sampa, de la coctellera, del medialab prado de Madrid,  i Pedro inoue, d’Abusters. En aquesta sessió, dedicada als relats sobre participació, es van explicar diferents mètodes per la generació de relats al voltant de la democràcia participativa i la democràcia radical. Essencialment, les metodologies de la Cotellera tenen com a principal objectiu trobar narratives i llenguatges per a reforçar les propostes ciutadanes de la plataforma decide Madrid. El taller que van realitzar el 14 de desembre va aprofitar el treball del grup de treball “comunitats participatives,” que analitza les comunitats de la plataforma amb estratègies de big data. El seu estudi revela els principals eixos temàtics de les propostes, quins són quantitativament els temes amb major nombre de suports i les diferents comunitats que empenyen les campanyes. D’altra banda, Pedro Inoue es un dels membres d’Adbusters, director creatiu de l’agencia de contra publicitat. Adbusters es una agència que s’ha dedicat a hackejar les grans campanyes de publicitat a través del “subertising”, que es la manera d’utilitzar els mecanismes de la publicitat de masses amb fins d’estendre missatges crítics o de denuncia social. Vídeos de las presentacions: