Ponents Ponents (Decidim Fest 2020)

Alba és una administra codi enfocat al suport a les comunitats. És una professional en les relacions amb els desenvolupadors, i ha estat treballant en comunicació i màrqueting tecnològic des de 2011. Freqüenta conferències tècniques, i es va especialitzar en les comunitats de programari, que han estat el focus de la seva carrera professional durant els últims sis anys.

Abans d'unir-se a la Foundation for Public Code, va treballar en la Conferència Codemotion (una de les més grans d'EMEA) com a Directora de Projectes per a les Comunitats de el Nord d'Europa. Aquí va enfortir els vincles amb les comunitats de programari, principalment a Holanda, Alemanya i Espanya.

A l'Alba li agrada contribuir a les comunitats a través d'entrevistes, com oradora i com a mentora, especialment per a les dones en la tecnologia o fins i tot ajudant a organitzar conferències sense ànim de lucre.

Llicenciada en Filosofia, especialitzada en art i tecnologies digitals. El seu interès se centra, sobretot, en analitzar les relacions que es teixeixen entre l'objecte tècnic i el cos des d'un paradigma de agencialitat distribuïda. Aborda aquests temes combinant la teoria i la filosofia amb la crítica i l'experimentació artística.

Actualment treballa com a investigadora en formació a temps complet en el projecte "IN> TRA. La pràctica artística col·laborativa com a model d'experiència: noves formes i prototips en els processos d'investigació ", dirigit per IMARTE, Grup de Recerca, Art, Ciència i Tecnologia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB). També realitza la seva tesi doctoral sobre les noves modalitats de corporacions-realitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificación, sota la tutoria de la UB i la Universitat de Rennes.

Alexandra Elbakyan és una desenvolupadora web i creadora de Sci-Hub, un lloc web de biblioteca a l'ombra que proporciona accés gratuït a milions de documents i llibres d'investigació. Va fundar Sci-Hub el 2011 a Kazakhstan en resposta a l'alt cost dels documents d'investigació, i la web és usada àmpliament a tot el món. Tant ella com el lloc web han estat demandats dues vegades per infracció de drets d'autor als Estats Units, el 2015 i 2017, cosa que ha donat lloc a la pèrdua d'alguns dels seus noms de domini a Internet. Des de llavors, el lloc ha passat per diferents dominis.

És professora assistent a Allen School of Computer Science and Engineering de la Universitat de Washington. Allà lidera el Social Futures Lab, reimaginant sistemes socials i col·laboratius per a empoderar a les persones i millorar la societat. Va completar el seu Doctorat a MIT CSAIL al 2019, pel qual va rebre el premi George Sprowls a la millor tesis doctoral en informàtica. Durant el seu doctorat, va ser part del programa de Fellowship al Beckman Klein Center de Harvard University, a Google i a NSF. Posteriorment va ser investigadora postdoctoral 2019-20 al Departament de Ciències de la Computació de la Universitat de Standford. La seva feina ha rebut el premi al millor treball a ACM CSCW, el premi a la millor menció honorífica a ACM CHI, i ha estat perfilat al programa de televisió Click de la BBC, a la ràdio de la CBC, i presentat en articles de ABC News, The Verge, New Scientist, i Poynter. És membre fundador de la Credibility Coalition, un grup dedicat a la investigació i als estandards de credibilitat de la informació en línia. Ha estat becaria a Microsoft Research i Google Research.

Antònia Folguera es defineix a si mateixa com a «aventurera multimèdia» i la seva feina es mou en el terreny de la cultura digital, la comunicació i la música electrònica. Ha treballat en ràdio i televisió, i ha format part de projectes seminals de streaming (Riereta), ha estat responsable de comunicació de projectes de tecnologia musical (Ovalsound, Reactable) i coorganitza Dorkbot Barcelona, l’esdeveniment de «persones que fan coses rares amb electricitat».

Entre altres coses, en l’actualitat és una de les comissàries de Sónar+D, forma part de l’equip de la XRCB i té un programa mensual a Dublab anomenat Lummerland. De manera esporàdica fa de dj i selectora, sense identificar-se en cap estil en concret, investiga microescenes i sons excitants.

Doctor en Sociologia (University of Exeter), D.E.A. en Filosofia (Universitat de Sevilla) i Màster en Ciència Política (Arizona State University). Participa en projectes que van dels estudis sociològics de laboratori i la innovació tecnocientífica a la intersecció entre art i política, passant per l'anàlisi de moviments socials. És coordinador de Tecnopolítica.net a l'IN3 de la UOC, així com cofundador de Heuristica.barcelona.

Arantxa Mendiharat co-dissenya i gestiona projectes culturals i de participació. Està especialment interessada en investigar i impulsar nous models de democràcia basats en el sorteig i la deliberació. És cofundadora de democraciaporsorteo.org, de deliberativa.org, i membre de la xarxa internacional Democracy R&D. Acaba de publicar La democracia es posible. Sorteo cívico y deliberación para rescatar el poder de la ciudadanía (Consonni, 2020) un llibre co-escrit amb Ernesto Ganuza. Resideix a Bilbao.

Arnau Monterde és Director d'Innovació Democràtica a l'Ajuntament de Barcelona. És un dels fundadors i actual coordinador del projecte Decidim. També ha impulsat el Laboratori d’Innovació Democràtica de Barcelona. Va ser coordinador del projecte tecnopolitica.net al Internet Interdisciplinary Institute (IN3-UOC). Estudia les formes emergents de participació política i democràcia en la societat xarxa. És Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya.

Carlo Beltrame és un desenvolupador de programari, col·laborador de codi obert i gestor de comunitats. Va cursar estudis d'informàtica a la ETH Zürich, i ha estat Treballant per Puzzle ITC. Es col·laborador habitual de el programa informàtic de gestió comunitària de codi obert "hitobito", que s'utilitza per gestionar a més de 100.000 membres de diverses associacions i partits polítics de Suïssa. També va treballar en la realització de diverses de les primeres instàncies Decidim a Suïssa, i SER cofundador del "Fòrum E-Participation Switzerland". Està convençut que treballant junts es poden crear beneficis per al públic en general, el que hauria de ser la base de la majoria dels programes informàtics moderns.

Periodista. Especialitzat en l'impacte social de la tecnologia, desinformació, hacktivisme i privacitat. Treballa a elDiario.es, on ha revelat diverses campanyes de manipulació electoral i intoxicació del discurs polític a les xarxes socials. Ha col·laborat amb projectes d'anàlisi i supervisió del respecte als drets fonamentals a Internet a nivell espanyol i europeu.

Caroline Sinders és una dissenyadora i artista crítica. Durant els últims anys, ha estat examinant les interseccions de la inteligencia artificial, l’abús i la política en els espais de conversa digital. Ha treballat amb les Nacions Unides, Amnistia Internacional, IBM Watson, la Fundació Wikimedia i altres. Sinders ha estat becada per Harvard Kennedy School, PAIR (People and Artificial Intelligence Research group) de Google, la Fundació Mozilla, Pioneer Works, Eyebeam, Ars Electronica, Yerba Buena Center for the Arts, el programa Sci Art Resonances de la Comissió Europea i el Centre Internacional de Fotografia. El seu treball ha estat presentat a la Tate Exchange a la Tate Modern, Victoria and Albert Museum, MoMA PS1, LABoral, Wired, Slate, Quartz, el Festival de Canales i altres. Sinders té un màster del Programa de Telecomunicacions Interactives de la Universitat de Nova York.

Consultora TIC al Consorci Localret. Ha treballat també com a analista SIG tant en el sector privat com en el públic. Ha coordinat diversos projectes TIC per a ajuntaments, amb especial atenció a les plataformes digitals per a la participació ciutadana.

Co-fundadora del projecte Decidim, responsable de producte i coordinadora de l'extensió interinstitucional per facilitar la col·laboració entre governs locals.

La investigació de la Clara explora la interacció entre les tecnologies, les pràctiques democràtiques i la justícia social i el disseny d'eines sociotècniques i processos participatius per democratitzar la innovació digital amb una preocupació especial per l'equitat en les innovacions digitals socials.

És la directora de Not-Equal, una Xarxa + finançada pel UKRI que fomenta les col·laboracions per desenvolupar respostes pràctiques a les qüestions de justícia social en l'economia digital. També és co-investigadora de el Centre per a Ciutadans Digitals (CDC) de l'UKRI, i de la Generació H2020 de l'Patrimoni Urbà Europeu, gE.CO (2019-2022). Clara també és membre de OLAthens, una organització sense ànim de lucre que dóna suport a les iniciatives d'economia social i solidària a Grècia.

Ambientòleg de formació i màster en Energies Renovables i sostenibilitat energètica. Membre d'Enginyeria Sense Fronteres Catalunya (ESF Cat) des de 2015, on s'ha format en cooperació  en el desenvolupament en l'àmbit dels serveis bàsics, drets humans i ambientals. Actualment és tècnic de la campanya "Aigua, un dret i no una mercaderia" d'ESF Cat, donant suport activament moviments socials de participació ciutadana entorn l'aigua com el Moviment per l'Aigua Pública i Democràtica de l'AMB (MAPID), des d'on s'ha impulsat el projecte (Co) Incidim.

Professor associat de filosofia del dret a la Universitat de Saragossa. PhD en Sociologia Jurídica i Institucions Polítiques. Investigador del Laboratori de Sociologia Jurídica de la Universitat de Saragossa. Des de la perspectiva de la governamentalitat, ha treballat sobre les racionalitats polítiques contemporànies, el Dret, l'Estat Modern i les polítiques públiques en les àrees de govern social, control formal i economia d'el coneixement. Va editar, al costat de X.E. Barandiaran, la investigació de Bon Conèixer - FLOK Society a Equador.

És diplomada en Treball Social i llicenciada en Humanitats. Funcionària de l'Ajuntament de Barcelona, ​​ha treballat com a responsable de projectes i serveis públics en diferents barris i districtes de la ciutat, gestionant equipaments de proximitat i desenvolupant programes en àmbits com dona, joventut, interculturalitat, desenvolupament comunitari, participació i suport a entitats cíviques i socials.

Des del 2016 és responsable del departament Foment de la Participació de l'Ajuntament de Barcelona des del qual ha tingut un paper rellevant en el procés d'elaboració de la nova normativa de participació de l'Ajuntament, aprovada en 2017. També ha col·laborat activament en l'elaboració de les línies estratègiques per a una participació diversa i inclusiva i en l'elaboració del procediment administratiu que possibilita i garanteix la realització d'iniciatives ciutadanes.

Fa tres anys es va incorporar a la direcció d'Innovació Democràtica, on ha col·laborat en el procés de governança de la comunitat Decidim i actualment impulsa temes de capacitació digital, educació i suport al projecte de la nova Ateneu d'Innovació Democràtica i Digital- Canòdrom

Després de graduar-se en Ciències Polítiques i Econòmiques a la Universitat McGill i al University College London (UCL), Eloïse s'especialitza en el sector de la tecnologia d'impacte a través de la seva experiència en el Liberté Living-lab. Després d'un temps com a oficial de comunicació dins d'aquest ecosistema dedicat a la tecnologia cívica i social, es centra en dades obertes i solucions SAAS aplicades a la democràcia, la transparència governamental i la participació ciutadana. Avui en dia, és dins de la política de codi obert i amb el programari lliure Decidim que Eloïse treballa com a consultora en democràcia digital per a institucions, ONG i actors d’el sector privat.

Co-directora d’ ARSGAMES, organització internacional amb més de 12 anys d’experiència centrada en el videojoc com a eina de transformació social. Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid Cum Laude Menció Internacional amb la tesis titulada La Tecnologia a les fronteres. Professora en varies universitats a Espanya i Mèxic.

Ha estat fundadora i directora de la Fàbrica Digital El Rule (actual Laboratori de tecnologies) de la Secretaria de Cultura de la CDMX i asesora i col·laboradora amb el Centre Multimedia del CENART.

Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que basa la seva activitat en el treball de voluntaris i professionals provinents de diversos sectors de les TIC. Un dels seus objectius és oferir un servei d’accés a Internet orientat a costos, és a dir, traslladant a les usuàries els menors costos possibles i les mínimes dependències amb les grans corporacions. El proveïment d’accés a Internet es fa a través del punt d’intercanvi que l’eXO ocupa a través de la Fundació Privada per la Xarxa Lliure i Neutral Guifi.net de la Zona Franca. També fa ús de serveis portadors d’operadors majoristes.

Creativa i feminista Xilena. Va estudiar un Master en Comunicació, Cultura i Ciudadania Digitals (Medialab Prado & URJC).

Des de 2014 es Coordinadora de Ciencia e Innovación Ciutadana a la Universitat de Playa Ancha a Valparaíso, Chile. Ha estat coordinadora general de la Red de Hacedores, de la VIII Trobada Internacional de Ciutats Creatives i del Lab Meeting Iberoamerica, trobada que va reunir a 120 laboratoris d'innovació Ciutadana a Medialab Prado, Madrid. Com a activista, promou l'aplicabilitat d'una ètica de la cura i d'una ètica hacker per a una democràcia radical en la regió llatinoamericana. Des 2018 és col·laboradora de la comunitat Decidim, contribuint a la seva plataforma mirall Metadecidim i, a partir de 2020, sent part de l'Associació Decidim.

Gabriella (Biella) Coleman és professora de la Càtedra Wolfe en Capacitació Científica i Tecnològica a la Universitat McGill, Canadà. Antropòloga de formació, el seu camp d’estudi cobreix la política, les cultures i l'ètica del hacking. És autora de dos llibres sobre hackers informàtics i fundadora i editora de Hack_Curio, un portal de vídeo sobre les cultures del hacking. Compromesa amb l'etnografia pública, presenta el seu treball de forma rutinària a diverses audiències, imparteix cursos de llicenciatura i de postgrau i ha escrit per a mitjans de comunicació populars, com el New York Times, Slate, Wired, MIT Technology Review, Huffington Post i Atlantic . És membre de la junta directiva de The Tor Project.

Gala Pin ha estat involucrada en la defensa dels drets i llibertats a l'era digital i en defensa del dret a la ciutat des de la seva arribada a Barcelona (2003), primer en el moviment okupa, més tard en el veïnal i la PAH i finalment com a Regidora de Ciutat Vella i Participació (2015-2019), on va ser la responsable política del projecte decidim.  Actualment està intentant iniciar nous projectes en l'etapa post-institucional.

Teòric de medis i crític d’Internet autor de Uncanny Networks (2002), Dark Fiber (2002), My First Recession (2003), Zero Comments (2007), Networks Without a Cause (2012), Social Media Abyss (2016), Organisation after Social Media (amb Ned Rossiter, 2018). Dos dels seus llibres han estat traduits al castellà; Fibra oscura: rastreando la cultura crítica de Internet (Tecnos, 2004), i més recentment Tristes por diseño: las redes sociales como ideología (Consonni, 2019), en el que analitza per què les xarxes socials ens produeixen tristesa, melancolia i sensació de pèrdua de temps. Al 2004 va fundar l’Institute of Network Cultures a la Universitat de Ciències Aplicades d’Amsterdam des d’on organitzen conferències, publicacions, xarxes d’investigació com Video Vortex (vídeo online), Unlike Us (alternatives en xarxes socials), Critical Point of View (Wikipedia), Society of the Query (la cultura de la búsqueda), MoneyLab (models d’ingressos basats en internet en les arts).

Inés Binder és comunicadora social. Investiga sobre feminisme, tecnologies i polítiques de comunicació. És cofundadora de el Centre de Produccions radiofòniques (CPR) i forma part de l'espai hackfeminista la Bekka. Es autora de Per un ciberfeminisme radiofònic. Molletes per a la producció de podcasts feministes llibres i coautora de Com muntar una servidora feminista amb una connexió casolana i Polititzar la tecnologia. Ràdios comunitàries i dret a la comunicació en els territoris digitals. Imparteix tallers sobre seguretat digital per a activistes, autodefensa digital feminista, i programari lliure.

Professora, programadora audiovisual, directora i assagista. Des de totes aquestes facetes ha contribuït a la reflexió i al debat públic sobre els formats televisius i el rol de les imatges i dels dispositius tecnològics en el món contemporani. Comissària de el projecte «Soy Cámara», un laboratori de nous formats audiovisuals produït pel CCCB, membre de comitè de programació de la Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona (MINIPUT), que va dirigir entre 2002/18. És doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i des de 2009 és professora associada de la Universitat de Girona. Des de la acadèmia ha realitzat investigacions sobre gènere, la desigualtat i la tecnologia en el marc de la cultura i de la pràctica audiovisual. En el seu assaig L'ull i la Navalla (Arcàdia, 2018, Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig 2018), analitza com les imatges i les dades condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l'esfera pública i de les comunitats.

Investigador associat a l’escola de periodisme, mitjans i cultura de Cardiff i el Data Justice Lab. La seva investigació actual té com a objectiu omplir  el buit de coneixement entre els investigadors socials i dels mitjans de comunicació i la tecnologia, així com realitzar auditories tecnològiques i propostes de disseny en la intersecció dels sistemes d’informació intel·ligent i la justícia social. Javier és Doctor en Informàtica per la Universitat de Granada i ha estat Professor Associat de la Universitat de Còrdova i de la Universitat Loyola Andalucía i becari d’investigació en Real-Time Innovations (EE.UU.). Ha treballat en diversos projectes relacionats amb sistemes distribuïts i aprenentatge automàtic. Els seus darrers projectes van ser amb el grup d’investigació AYRNA de la Universitat de Còrdova enfocats a problemes de biomedicina, energies renovables i climatologia entre altres. Ha publicat nombrosos articles en revistes i conferències amb contribucions en computació evolutiva, redes neuronals artificials, mètodes de nucli i models de regressió ordinals i, recentment, en estudis digitals crítics. Coautor del software científic lliure ORCA amb Pedro A. Gutiérrez i María Pérez-Ortiz.

Jaya és enginyera informàtica sènior a l’equip de Jitsi. Amb una dècada d’experiència en el desenvolupament de programes de videoconferència, treballa principalment del costat del client, abordant problemes com ara millorar el suport entre navegadors i mantenir l’ús de l’API WebRTC actualitzat. Quan no és al  teclat li agrada passar temps amb la seva família i dedicar-se al voluntariat per a esdeveniments de la comunitat local que involucren nens i famílies.

Nathan estudia la governança digital i el canvi de comportament en grups i xarxes formades per algoritmes. També organitza la ciència del comportament ciutadà amb comunitats de milions cap a un món on el poder de la tecnologia digital es guia per l'evidència i és responsable davant el públic.

Actualment és professor adjunt al Departament de Comunicació de la Universitat de Cornell i part del Citizens & Technology Lab.

Periodista especialitzada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) des de 1995.

Co-directora de la Fundació Visualització per la Transparència (ViT) que promou l’ús de les dades obertes per empoderar la ciutadania i el retiment de comptes de la informació pública.

Co-directora del Màster Visual Tools to Empower Citizens, de la Fundació ViT i la Fundació Universitat de Girona (UdG)

Redacció de documentació oficial per comunicar a la ciutadania l’ús de la intel·ligència artificial aplicada en administració pública local i autonòmica.

Co-autora de l’Informe: «Intel·ligència Artificial. Decisions Automatitzades a Catalunya», de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) (2020).

Membre del Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica en IA de Catalunya (OEIAC), del Comitè Ètic de la Universitat Politècnica de Catalunya; del Consell Assesor d’Iniciativa Barcelona Open Data; del Consell per a la Governança de la Informació i els Arxius, i del grup de treball de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Guanyadora del Premi DonaTic Divulgació 2019, entregat per la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, pel recorregut de 25 anys divulgant tecnologia.

Conferenciant en seminaris i debats relacionats amb l’ètica a la intel·ligència artificial, transparència de la informació pública, les dades obertes o els drets digitals.

Kelly és directora de la Societat Democràtica a Escòcia. Amb seu a Edimburg, dirigeix ​​el treball relacionat amb el govern obert i la democràcia deliberativa en tota l'organització. Té més d'una dècada d'experiència en el disseny i la facilitació d'esdeveniments i processos participatius i deliberatius, així com en participació comunitària.

Lars Kaiser és un planificador espacial i urbanista. Després de la seva llicenciatura a la ETH de Zurich en desenvolupament espacial i sistemes d'infraestructura, es va unir a l'associació Urban Equipe (https://www.urban-equipe.ch/) com a director de projectes. Va ser un dels iniciadors de la primera prova de pressupost participatiu a Zuric, el "Quartieridee" (https://quartieridee.ch), i va cofundar el "Fòrum E-Participation Switzerland", l'objectiu és seguir difonent i coordinant l'ús de plataformes participatives en línia a Suïssa. Compromès amb diverses iniciatives i associacions, es proposa enfortir la veu de la societat civil en els processos polítics mitjançant l'estudi de nous mètodes i tàctiques de participació.

E

Nascuda a Olot i resident a Granollers des del 2004. Diplomada en Educació Social per la UNED, Postgrau d'Economia Social i Cooperativa a la UAB i formació d'especialització en direcció de microempreses per la UOC. Actualment, i des de 2004, treballa en l'àmbit del cooperativisme i de l'economia social; des d’abril de 2020, directora de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Luce Prignano actualment es investigadora a la Universitat de Barcelona. Fisica de formació, porta més de deu anys utilitzant la lupa de la ciència dels sistemes complexos per a immiscuir-se en altres disciplines.

Ha estat participant en projectes d'investigació sobre temes diversos que van des de la sincronització dels destells lluminosos de les lluernes fins a l’origen de les xarxes de camins en l’edat del ferro, des de la paleodemografia a l’estudi de la desinformació en les xarxes socials.

Es socia fundadora de l’asociacio cultural Heurística (http://heuristica.barcelona/) amb la que desenvolupa activitats en l'àmbit de la formacio i comunicacio cientifica.

Lucia Martín, regidora de Barcelona En comú, ha destacat la diversitat dels barris de Sant Andreu i el creixement en habitatge públic i rehabilitació de finques previst per aquest mandat.

És enginyera química i té estudis de doctorat en Ciències Ambientals. Ha treballat en la inspecció de plantes de tractament de residus i estudiant processos biològics per eliminar contaminants del medi ambient. Ha participat en activitats reivindicatives a l’Ateneu Candela.

El 2009 va formar part del grup impulsor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, on va contactar amb l’actual alcaldessa Ada Colau. A les eleccions al Congrés de 2015 i 2016 fou escollida diputada per Barcelona en la coalició En Comú Podem.

Marc Serra Solé, Regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona i regidor del districte de Sants Montjuïc. Jurista i sociòleg. Va treballar durant el mandat 2015-2019 com a assessor de la tercera tinència d'alcaldia en l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència des d’on, entre altres coses, va ser un dels impulsors de la nova Oficina per la No Discriminació i un dels responsables de les polítiques d'empadronament actiu i del Document de Veïnatge per evitar l'expulsió i l'internament de les persones immigrades en situació irregular. A més, ha estat coordinador de l'estratègia de l'acusació popular en la causa per les càrregues policials de l'1 d'octubre en la que l'Ajuntament de Barcelona està personat. Prèviament va formar part de la plataforma «Tanquem els CIE» i va col·laborar amb diverses entitats de defensa dels drets humans de la ciutat. Ha codirigit el documental “Tarajal: desmuntant la impunitat a la frontera sud”.

Periodista especialitzada en mitjans digitals. Ha format part de projectes relacionats amb el periodisme, la verificació de dades, els mitjans i la tecnologia a Espanya, Argentina i altres països. Ponent i professora, és llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense (Madrid) i en Comunicació Social amb orientació al Periodisme per la UCSE (Argentina). Ha estat cap de Producte i editora de tecnologia en elDiario.es i Vozpópuli. Ha escrit sobre tecnologia i societat en diferents mitjans, com EL PAÍS, eldiario.es, Vozpópuli, La Marea, el Huffington Post, Agenda pública o Newtral. Des 2018 treballa en Newtral amb el primer equip de periodistes a fer fact-checking a Espanya, on porta temes d'estratègia digital a la redacció, a més de publicar. A Twitter és @marilink i des de 2004 escriu sobre internet, mitjans i cultura digital en marilink.net.

Graduada cum laude per la Universitat d’Illinois amb doble titulació en llicenciatura de Belles Arts (B.F.A.) en les disciplines de Comunicació Visual i Història de l’Art. Posteriorment, màster en Ciències (M.Sc) en Mass Media & Management Studies i assistent a la mateixa universitat, on imparteix classes d’eines de programari lliure i cultura oberta. La seva tesi, Free Culture Project, en què fusiona el poder de la tecnologia amb el poder transformador de l’educació, suposa un punt d’inflexió en la seva carrera professional, que s’orienta des d’aleshores cap a territoris de reinvenció de l’aprenentatge de la mà de les tecnologies més avançades.

Postgraduada en Design Research & Management Educational Evaluation and Research per l’Institut Superior de Educaçao i Ciències de Lisboa (ISEC), diplomada per la Fab Academy de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), actualment cursa el doctorat en Computer Sciences & Human Computer Interaction in Digital Making a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El 2015 crea SokoTech, un laboratori d’innovació social que agrupa un equip intersectorial d’experts en la concepció i la producció de projectes que es troben en la frontera de les humanitats, la ciència i la tecnologia.

Marta va aprendre d'enginyeria informàtica a la UPF de Barcelona, ​​de participació en les comunitats andines i amazòniques de Perú, de creativitat en la pròpia recerca, i de feminisme a l'opressió del maltractament psicològic. En 2019, els seus camins van confluir en Platoniq, organització on coincideixen la Creativitat i la Democràcia.

Martu Isla és activista trans-hack-feminista e impulsora del hacklab feminista la_bekka. És técnica en administració de sistemes informàtics i des de 2016 facilita formacions i acompanyaments en protecció digital per a defensores de drets humans i activistes feministes a l’estat espanyol.

Activista xilè. Director de l’ONG Centro Abierto Rayito de Luz per al treball amb nens i nenes en risc social. Ha estat part de diversos espais de militancia política i mitjans de contrainformació com la radio Enrique Torres, el col lectiu Hijos de la Calle, el Frente de Estudiantes de Fotografía Popular i el Frente Fotográfico. Va participar activament de la revolució pinguina al 2006 i des de 2012 s’integra en diversos espais d'articulació social a la zona sud de Santiago, i al 2018 funda la Coordinadora Social Shishigang.

Nascut i criat a Ciutat de Mèxic, es va graduar - tant en la llicenciatura de Ciències Polítiques i Estudis Llatinoamericans com en el mestratge de Relacions Internacionals i Polítiques Públiques - a Sciences Po Paris. En Etalab, el grup de treball de el primer ministre francès per dades obertes i govern obert, va contribuir a l'organització de la Cimera de l'Associació de Govern Obert a París, i a el 2n Pla d'Acció Nacional de França. Després es va unir a el Parlament francès per traduir els principis de govern obert en accions legislatives. Com a cap de personal de la diputada Paula Forteza, va impulsar diverses iniciatives per fomentar la transparència i la participació en el Parlament. Actualment a l'equip de l'OCDE - Govern Obert i Innovador, treballa a Amèrica Llatina, Estat Obert i formes innovadores de participació ciutadana. També imparteix la classe "Actualitzar la democràcia / Reiniciar l'Estat" a Sciences Po París.

Mel és directora de Programes a Demsoc i és especialista en el desenvolupament d'estratègies i pràctiques per a totes les formes de presa de decisions i participació basades en l'evidència. Ha treballat amb una sèrie de clients i organitzacions de el sector públic per ajudar-los a respondre a un món complex i sovint fragmentat a través de la participació i la inclusió és una forma de fer sentit, aprofitant els coneixements i treballant en col·laboració per prendre decisions.

Un col·lectiu d’aliats, integrat per dissenyadors, investigadors, creadors i techies amb experiència en canvi social i compromís cívic. Creen processos participatius i eines per a la participació amb un enfoc particular en el disseny i la justícia de dades, que entrellaçen les preocupacions i l’impacte en els més afectats per a comprometre una participació més significativa i inclusiva. Olivier Schulbaum és el cap de R+D a platoniq, Creativitat i Democràcia.

Pablo Aragón és investigador científic a la unitat de Data Science & Big Data Analytics d'Eurecat i professor adjunt a la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca es centra en la comprensió de fenòmens socials i polítics mitjançant l’anàlisi de dades d’Internet. Està especialment interessat en caracteritzar la participació en línea en tecnologies cíviques, les estructures de xarxa en línia dels moviments de base i els partits polítics i la dimensió tecnopolítica de la democràcia en xarxa. En Pablo també és membre del consell de Decidim i cofundador del Laboratori d'Innovació Democràtica de Barcelona i de la xarxa de recerca DatAnalysis15M.

Investigadora independent en tecnologies, drets humans i feminismes. És la secretaria d’Al Sur, una agrupació de 11 organitzacions de set països d’Amèrica Llatina que treballen en drets digitals. Cocreadora d’Acoso.Online, web amb informació i recomanacions per a víctimes de pornografia no consensual a Internet. Des de 2014 forma part també del consell col·laboratiu de Coding Rights, Brazil. Durant 8 anys va ser directora d’incidència en Drets Digitals Amèrica Llatina i líder pública de Creative Commons Chile. És periodista i llicenciada en Comunicació Social (Pontificia Universidad Católica Valparaíso, Chile) i té Màster en Estudis de Gènere i Cultura amb menció en Ciències Socials (Universitat de Chile).

La Red Levadura és una iniciativa de persones que s’han unit digitalment arrel de la pandèmia preocupades per l’ascens de discursos d’odi i por. El seu objectiu és fer pedagogía sobre la desinformació en aquest moment històric i generar diàleg constructiu de cara al futur. Ara compta amb més de 400 persones diverses: periodistes, psicòlegs, personal sanitari, ecologistes, experts en dades, ONG, creatius, persones jubilades… i molts perfils més que son fonamentals per a unir forces i construir un futur millor junts.

Renata Ávila, (Guatemala), és advocada, autora i assesora. Aporta més de quinze anys d'experiència en tecnologia i drets humans. En aquest 2020 està desenvolupant la seva investigació amb el suport del programa de Fellowship de la Universitat de Stanford en Raça i Tecnologia per al 2020 al Centre d'Estudis Comparatius en Raça i Tecnologia. És cofundadora de l'<A +> Aliança per Algorismes Inclusius, que té com a objectiu aportar més igualtat i justícia social a la digitalització i automatització i a les futures polítiques laborals. Experta en drets digitals, estudia la política de dades, l'evolució de la transparència i les seves implicacions en el comerç, la democràcia i la societat, alertant sobre un fenomen que ella descriu com colonialisme digital. Defensa el dret a publicar i defensa a denunciants, informants i periodistes que diuen la veritat al poder.

És membre de la Junta de Creative Commons, del Fòrum d'Acció Comú i fideïcomissària Mundial de la Societat del Futur Digital Think Tank.

Es dedica al món web des de 2004, especialitzat en comunicació, màrqueting i gestió de projectes digitals. Al 2009 el seu camí personal el va portar a abocar-se en el desenvolupament dels bancs de temps, va fundar l'associació ADBdT des d'on es desenvolupa la plataforma TimeOverflow. Posteriorment va cofundar la cooperativa Coopdevs, orientada a potenciar l'economia solidària a través de la tecnologia.

Escriptora i activista feminista. Graduada en Dret per la Universitat de Xile.

Sent estudiant va participar activament de l'Ona Feminista Xilena de 2018. S'ha exercit com a assessora i investigadora constitucional en projectes com "Pràctiques Ciutadanes per a una Nova Constitució" de l'Associació Xilena d'Organitzacions No Governamentals, projecte FONDECYT regular per a una teoria de la receptivitat deliberativa en processos constituents, "Diàlegs ciutadans en perspectiva comparada", i per a la plataforma "Senador virtual", analitzant la Constitució de 1980 i el projecte de Nova Constitució. És coautora de La Constitució en Debat editat per Lom edicions en 2019, així com compiladora d’el llibre Per una Constitució Feminista editat per Peix Espiral el 2020.

Tayrine Dies és candidata al doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a Barcelona. És investigadora en els grups de recerca Tecnopolítica i CNSC, part de l'IN3 / UOC. Els seus interessos actuals són els moviments feministes, les pràctiques polítiques polèmiques i l'acció col·lectiva. La seva tesi doctoral es centra en les vagues feministes espanyoles i en la (re) configuració de l'activisme feminista a Espanya. També escriu sobre l'activisme digital de dreta al Brasil.

Thais Ruiz de Alda és una estratega tecnòloga. Ha estat en línia des de 1999. Llicenciada en Dret (Universitat de Barcelona), va continuar els seus estudis amb un postgrau en sociologia (Pompeu Fabra) i un doctorat en polítiques (Escola doctorat Pompeu Fabra). Experta en comunicació i mitjans digitals, anteriorment s'ha incorporat a diferents projectes, com la gestió de l'àrea digital en agències de comunicació digital, liderant l'estratègia digital a l'Ajuntament de Barcelona, posant en marxa una productora de webdoc, llançant el primer webdoc d'Espanya i últimament, com a Directora General d'una consultora tecnològica. També està compromesa amb els drets digitals i l'activisme dels béns comuns digitals i l'activisme de Gènere i Tecnologia, i recentment ha fundat Digitalfems, i una ONG per a promoure les dones en els camps de la tecnologia i la tecnologia digital.

Col·laboradora habitual de diferents col·lectius com a Liquen Data Lab, Dimmons, Metadecidim i Datos Contra el Ruido.

Investigador independent especialitzat en gènere i tecnologia. Publica habitualment en mitjans i revistes com CCCB Lab o Teknokultura i ha presentat el seu treball en espais com el Festival Gelatina de La Casa Encendida, The Institute for Postnatural Studies o FEM TEK Bilbao.

Recentment ha prologat els llibres Xenofeminismo, d'Helen Hester (Caixa Negra, 2018), i La guerra de desig i tecnologia, de Sandy Stone (Holobionte Edicions, 2020). També ha traduït textos de Sadie Plant, VNS Matrix, Judy Wajcman i Helen Hester per l'antologia Ciberfeminisme. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Edicions, 2019).

Vera es defineix a si mateixa com "Humana vivaç, curiosa, poeta d'el codi". És una desenvolupadora especialitzada en Ruby on Rails, amb una formació acadèmica en arts, programari i desenvolupament de videojocs. Va començar a desenvolupar noves característiques per Decidim a principis de 2020, quan es va unir a l'equip de Platoniq. Un parell de mesos després va rebre la beca DecidimFemDev, el propòsit de la qual és augmentar el nombre de desenvolupadores femenines i no binàries que ajuden a construir el projecte Decidim. A més de la seva vida professional com a promotora, també li agrada viure en l'art i ser part d'experiències socials que ajudin a canviar el paradigma cap a una forma de vida més col·lectiva i sostenible.

Xabier E. Barandiaran és doctor en filosofia de la ciència i treballa a la cruïlla transdisciplinar de les ciències cognitives i els sistemes complexos, la innovació col·laborativa i la democràcia participativa. Va estudiar el Màster de Sistemes Evolutius i Adaptatius de la Universitat de Sussex al Regne Unit i va ser allà on va entrar en contacte amb el món de la Vida Artificial: un encreuament entre biologia, matemàtiques, ordinadors, art, filosofia i enginyeria. És professor del departament de Filosofia de la Universitat del País Basc, adscrit a l'Escola de Treball Social i investigador al Centre de Recerca IAS-Research per a la Vida, Ment i Societat. Xabier ha estat membre fundador del projecte Decidim del que segueix formant part, coordinador d'Innovació Democràtica i assessor de l'Ajuntament de Barcelona, ​​cofundador de la Xarxa espanyola d'Investigació en Ciències Cognitives, cofundador de WikiToki.net (Laboratori de pràctiques col·laborativa ) i del projecte el Bon Conèixer / Flok Society.