Eix Recerca (LAB)

La creació de polítiques públiques és un mecanisme essencial de les institucions per a proveir de serveis que responguin a les necessitats i problemes de la societat. Una forma d'innovació en el disseny de polítiques públiques és l'assessorament científic. La fórmula més habitual consisteix a desplegar oficines d'equips tècnics amb formació científica per recopilar evidències que serveixin de guia en el procés de presa de decisions [1]. Hi ha experiències d'aquest tipus a diferents escales tant en el poder legislatiu [2-6], com en l'executiu [7-9]. No obstant això, hi ha també una àmplia literatura científica que reflexiona sobre els límits i potencials de la relació entre ciència i democràcia, i que apunta per exemple a diferents paradoxes sobre la incertesa i legitimació en l'ús de coneixement científic, i sobre la dependència dels acords d'assessorament existents [10-14].

Una altra forma d'innovació social en la formulació de polítiques urbanes, inspirada en part per la necessitat d'incrementar la legitimitat de la presa de decisions, és la co-producció de polítiques públiques. En aquesta modalitat, la mobilització i l'empoderament de les forces socials permet construir noves «capacitats» i transformar les estructures de poder i les relacions amb les institucions [15]. No obstant això, aquest model de governança col·laborativa suposa també un gran desafiament per la complexitat d'articular espais de trobada que construeixin aquesta legitimitat i que resultin en les millors polítiques públiques, generant així valor a la societat [16].

En la intersecció entre ciència i participació, s'observa una tendència creixent a implementar models de ciència ciutadana on la ciutadania contribueix activament a la ciència, ja sigui amb el seu esforç intel·lectual, amb els coneixements que els envolten o amb les seves eines i recursos [17 ]. Aquestes diferents formes en què la ciutadania pot participar són al seu torn diferents concepcions de la ciència ciutadana com a element polític i democratitzador. Davant el paradigma habitual «contributiu» que restringeix la participació ciutadana a la fase de recopilació de dades, hi ha una altra modalitat «co-creada» amb una major col·laboració amb la ciutadania sostinguda per l'adequació de materials, la disposició de mecanismes de facilitació i el foment de valors com la confiança, la creativitat i la transparència [18].

Podem imaginar escenaris de democratització dels processos de formulació i decisió de les polítiques públiques? [19]. Barcelona i la seva àrea metropolitana constitueixen un ecosistema excepcional pel que fa a coproducció de polítiques públiques i iniciatives de ciència ciutadana. D'una banda, l'Ajuntament en els últims anys està impulsant infraestructures clau com l'Oficina de Ciència Ciutadana [20] i l'Oficina Municipal de Dades [21], així com la primera Biennal de Ciència que se celebrarà al febrer de 2019 [22] . D'altra banda, abunden els projectes de ciència ciutadana des de l'acadèmia i / o entitats de recerca i innovació social. Partint d'aquesta base i sumant les possibilitats d'Decidim com a plataforma lliure i oberta per articular processos de participació, l'objectiu del 14è seminari del Lab Metadecidim és el d'explorar l'ús de les tecnologies de participació en la coproducció de polítiques públiques guiades per ciència ciutadana.

Repte

Explorar les possibilitats de la plataforma Decidim com a dispositiu per a la creació de polítiques públiques guiada per ciència ciutadana

Preguntes

• Quins són els principals potencialitats i els riscos d'emprar models de ciència ciutadana per a la generació de polítiques públiques?
• Com Decidim pot aportar eines de participació ciutadana per a la coproducció de polítiques públiques recolzats en processos de ciència ciutadana?
• Què funcionalitats de Decidim facilitarien les diferents fases d'un projecte de ciència ciutadana?
• Quines necessitats de les comunitats investigadores no es veuen cobertes per les funcionalitats actuals (o en desenvolupament) de Decidim?
• Com Decidim pot dinamitzar i dotar de mecanismes de comunicació, coordinació i presa de decisions a les comunitats participants?
• Quines altres eines digitals lliures són d'interès en el context de ciència ciutadana i haguessin integrar-se en Decidim?
• Quins són els límits de la participació digital en els projectes de ciència ciutadana? Com aprofitar Decidim per superar aquests límits? De quina manera podria Decidim enfortir la connexió entre el digital i el presencial?

Referències

• [1] Ciencia en el Parlamento (2018) ¿En qué consiste el asesoramiento científico independiente al poder legislativo? https://cienciaenelparlamento.org/evento-ciencia-en-el-parlamento-2018-en-que-consiste/
• [2] Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) https://www.parlament.cat/web/composicio/capcit/index.html
• [3] Büro für Technikfolgen-Abschätzung beim Deutschen Bundestag (TAB) http://www.tab-beim-bundestag.de/en/
• [4] Office parlementaire d'évaluation des choix scientifiques et technologiques http://www2.assemblee-nationale.fr/15/les-delegations-comite-et-office-parlementaire/office-parlementaire-d-evaluation-des-choix-scientifiques-et-technologiques
• [5] POST - Parliamentary Office of Science and Technology https://www.parliament.uk/post
• [6] European Parliament, Science and Technology Options Assessment http://www.europarl.europa.eu/stoa/en/home/highlights
• [7] Etalab - Direction interministérielle du numérique et du système d'information et de communication de l'Etat https://www.etalab.gouv.fr/
• [8] Policy Lab - GOV.UK https://openpolicy.blog.gov.uk/category/policy-lab/
• [9] U.S. Government Accountability Office (GAO) https://www.gao.gov/technology_and_science
• [10] Weingart, P. (1999). Scientific expertise and political accountability: paradoxes of science in politics. Science and public policy, 26(3), 151-161.
• [11] Bennesia, A., Funtowicz, S., Giampietro, M. Guimaraes Pereira, A., Ravetz, J. Saltelli, A., Strand, R. and van der Sluijs, J.P. 2016. The Rightful Place of Science: Science on the Verge. Tempe, AZ: Consortium for Science, Policy & Outcomes.
• [12] Jasanoff, S. 2011. Designs on Nature Science and Democracy in Europe and the United States. Princeton University Press, Princeton.
• [13] Funtowicz, S. and Strand, R. 2007. Models of Science and Policy. In Biosafety First: Holistic Approaches to Risk and Uncertainty in Genetic Engineering and Genetically Modified Organisms; Traavik, T. and Lim, L.C. (eds.); Tapir Academic Press, Trondheim.
• [14] Walker, W.E., Harremos, P., Rotmans, J., Sluijs, J.P. van der, Asselt, M.B.A. van, Janssen, P., Krauss, M.P.K. von, 2003. Defining Uncertainty: A Conceptual Basis for Uncertainty Management in Model-Based Decision Support. Integrated Assessment 4, 5-17. https://doi.org/10.1076/iaij.4.1.5.16466
• [15] Subirats, J. (2014). Políticas Urbanas e Innovación Social. Entre la Coproducción y la Nueva Institucionalidad. Prácticas Significativas en España. Ponencia presentada en el encuentro Bilbao Biskaia Architecture, 24 al 26 de septiembre, Bilbao, España.
• [16] Zurbriggen, C., & Lago, M. G. (2014). Innovación y co-creación. Nuevos desafíos para las políticas públicas. Revista de Gestión Pública, 3(2), 329-361.
• [17] Serrano Sanz, F., Holocher-Ertl, T., Kieslinger, B., Sanz García, F., & Silva, C. G. (2014). White paper on citizen science for Europe. Bruxelles, Commission européenne.
• [18] Senabre, E., Perelló, J., & Ferrán Ferrer, N. (2018). Diseño participativo de experimentos de ciencia ciudadana.
• [19] Fuster, M., & Subirats, J. (2013). Gobierno abierto y políticas públicas. Los dilemas de un proceso inevitable, en Revista TELOS (Cuadernos de Comunicación e Innovación), ISSN: 0213-084X.
• [20] Oficina de Ciència Ciutadana - Ajuntament de Barcelona https://www.barcelona.cat/barcelonaciencia/ca/ciencia-ciutadana
• [21] Oficina Municipal de Dades - Ajuntament de Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2018/02/13/barcelona-crea-una-nova-oficina-municipal-de-dades
• [22] Europa Press (2018). Barcelona celebrará la primera Biennal de Ciencia en febrero de 2019 https://www.europapress.es/catalunya/noticia-barcelona-celebrara-primera-biennal-ciencia-febrero-2019-20181021135318.html

Fàbrica de Creació Fabra i Coats
Carrer de Sant Adrià, 20, 08030 Barcelona
Sala 1 (Tercera Planta)

Informe de la trobada

Videos de la jornada.