Decidim Fest 2021
#decidimfest21 Democràcia, Tecnologia i Justícia Global
Programa
Benvinguda al Decidim Fest 21 a càrrec de:
- Lucía Martín, Regidora d'Habitatge i Rehabilitació i Regidora del Districte de Sant Andreu.
- Marc Serra, Regidor de Drets de Ciutadania i Participació i Regidor del Districte de Sants-Montjuïc.
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona https://bit.ly/3Ept3oi
🎙Spotify https://spoti.fi/3vZmDZZ
🎙Ivoox https://bit.ly/3EoAM64
Arriba una nova edició del Decidim Fest 21 i ho fa de la mà d'un repte cada vegada més complex; entendre des de múltiples òptiques les transformacions de la nostra societat i les seves interseccions amb les tecnologies. Aquestes ja estan a tot arreu, i els impactes són a molts nivells.
Obrim una conferència de tres dies des d'on pensar, entendre i reflexionar amb una mirada de 360 graus la relació entre tecnologia i democràcia, des de la perspectiva dels drets i la justícia a escala global: els processos de resistència digitals i els desafiaments socials per fer enfront de les noves formes de control, el decolonialisme de dades i la justícia algorísmica davant de noves formes de desigualtat, els trans/hack/cyber feminismes, les transformacions del capitalisme en l'economia digital, els impactes de l'extracció de recursos per a la producció tecnològica o la justícia climàtica són alguns d'ells.
A partir de l'experiència de Decidim, i els principis i pràctiques acumulades després de 5 anys de projecte, seguim dialogant i construint per a l'acció, per al desenvolupament no només d'infraestructures digitals democràtiques obertes i lliures, sinó per a l'impuls de processos democràtics per la defensa dels nous drets en l'era digital i per al conjunt de processos de cooperació i emancipació social.
.jpg)
Vídeo previ de la seva Keynote *amb subtítols en català
Diálogo con Joan Subirats
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona https://bit.ly/3Ept3oi
🎙Spotify https://spoti.fi/3vZmDZZ
🎙Ivoox https://bit.ly/3EoAM64
Oliver Escobar explica la història de la recent Assemblea Escocesa sobre el Clima, que va tenir lloc íntegrament en l’àmbit digital. A més de tractar els aspectes bàsics de la seva organització, disseny i impacte, la presentació situa aquest procés en el context de la innovació democràtica global i ofereix reflexions sobre el desenvolupament de noves institucions cíviques per a la governança del futur.
Llegeix més:
- Sobre l'Assemblea Climàtica d'Escòcia: https://www.climateassembly.scot
- Sobre el Parlament infantil: https://www.childrensparliament.org.uk/climate-change-for-the-climate-assembly/
- Sobre el treball d’Óliver Escobar https://www.sps.ed.ac.uk/staff/oliver-escobar
*Aquesta sessió es durà a terme en castellà.
Ponent: Oliver Escobar en una conversa amb Joan Subirats.
.
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona https://bit.ly/3Ept3oi
🎙Spotify https://spoti.fi/3vZmDZZ
🎙Ivoox https://bit.ly/3EoAM64
Mira la seva Presentació
La nostra anomenada societat en xarxa no ha aconseguit, fins ara, traslladar la lògica de la interconnexió a les nostres vides. Els ciutadans són cada cop més maquinals i depenents de les dades, cosa que amenaça la connexió entre els éssers humans i els seus hàbitats naturals. Encara que la majoria de les nostres transaccions diàries es realitzen a través de dispositius electrònics, coneixem molt poc de l’aparell que facilita aquestes interaccions o, en altres paraules, de la fàbrica que es troba més enllà de la interfície. En aquesta xerrada, parlarem de la interfície com una màquina capitalista ben dissenyada que desconnecta els usuaris de les complexitats materials de les cadenes globals de producció de mercaderies i dades -i també de la reproducció social- amb l’objectiu d’augmentar el benefici econòmic. Per tant, és necessari rastrejar les connexions que existeixen entre les coses -així com la càrrega de treball que suposa el manteniment bàsic d’aquestes connexions- si l’usuari vol comprendre plenament els sistemes en què opera, amb la finalitat d’equilibrar i reparar la distribució profundament asimètrica de l’agència, l’energia, el treball, el temps, la cura i els recursos dins d’aquestes xarxes planetàries.
*Aquesta sessió es durà a terme en català. Conversa amb Andreu Belsunces
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona https://bit.ly/3Ept3oi
🎙Spotify https://spoti.fi/3vZmDZZ
🎙Ivoox https://bit.ly/3EoAM64
Mira la seva Presentació
Vivim en la societat de la vigilància. Els avenços de la tecnologia digital en les últimes dècades han aplanat el camí perquè els Estats vigilin poblacions senceres fins a un nivell sense precedents i profundament preocupant. Abans, els governs espiaven objectius específics, avui, en canvi, la tecnologia digital ofereix l’equipament per espiar-nos a tots, a tota hora: tothom és sospitós, ningú està fora de perill.
La pandèmia de la Covid-19 ha aplanat el camí per a implementar mesures excepcionals que suposen un perill per a l’exercici de Drets Fonamentals, però que segurament no haurien estat possibles, o haurien trobat més resistència, en un altre context. Les tecnologies que s’han posat a disposició de l’Administració Pública, moltes vegades en col·laboració amb el sector privat, són molt diverses, però totes tenen un denominador comú: el potencial impacte en els drets i llibertats de la població.
*Sessió en castellà
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona https://bit.ly/3Ept3oi
🎙Spotify https://spoti.fi/3vZmDZZ
🎙Ivoox https://bit.ly/3EoAM64
Aquesta presentació d'Ernesto Oroza versa sobre pràctiques digitals populars que qüestionen, actualitzen o crackegen, la política cultural de la revolució cubana. S’analitzen per aquest propòsit tres protocols informàtics vernacles i alegals, desplegats a l’illa des de la primera dècada de l’any 2000 i articulats segons maneres de fer col·lectivistes, antimonopòliques, de resistència cultural i desobediència:
- SNet (street net) o RoG (Red of Gamers): un sistema de xarxes lan, desenvolupades per joves per a jugar en els seus veïnats, que va esdevenir una enorme intranet urbana sense fils. SNet va ser autosuficient i independent fins a la seva dissolució i regulació per l’estat l’any 2020.
- El Paquet Setmanal: sistema de distribució, a escala nacional, d’un terabyte de continguts digitals piratejats. Per a la seva distribució s’utilitzen discs durs externs que inclouen sèries, pel·lícules, telenovel·les, documentals, música, videoclips, reality shows, humor gràfic, còmics, pel·lícules animades, software, apps, antivirus, cursos d’idiomes, revistes en format PDF i anuncis.
- Revolico/Les llistes: un lloc web per anuncis classificats que va reorganitzar i proposar un nou ús de “les llistes” (documents de text (spreedsheet) creats pels treballadors, amb informació per a comprar, vendre i intercanviar productes, que circulen per dins de les intranets estatals). Revolico té una versió online i una versió offline actualitzada i distribuïda per les matrius d’El Paquet Setmanal.
La producció cultural cubana de les últimes dues dècades està capturada, travessada i interconnectada, d’una manera o altra, per l’ús d’aquests tres sistemes. Aquesta presentació recorre algunes d’aquestes connexions.
*Aquesta sessió es durà a terme en castellà
Conversa amb: Blanca Callén
.
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona https://bit.ly/3Ept3oi
🎙Spotify https://spoti.fi/3vZmDZZ
🎙Ivoox https://bit.ly/3EoAM64
- Escac i mat amb contra-dades al colonialisme i al patriarcat a l’Amèrica Llatina i el Carib, Eugenia D'Angelo (castellà)
- L’experiència de la Datatón Transfeminista llatinoamericana, Mailén García i Giselle Arena (castellà)
- Augment algorísmic, el dilema de la justícia i l’equitat, Manuel Portela (castellà)
Moderat per Guiomar Rovira
Video previ de la seva Keynote * amb subtítols en català
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
Lulú Barrera (Mèxic), és part de la col·lectiva feminista Luchadoras. La seva missió? Que dones, joves i nenes visquin amb goig i llibertat l'espai públic digital i físic, conscients de la seva força i potencial personal i col·lectiva. En el vídeo per Decidim Fest 21 aprofundeix en el paper i l'ús de les tecnologies per a l'avanç del moviment feminista a Mèxic, des de la perspectiva del ciberfeminisme i mediactivisme.
Al #DecidimFest21, el dimecres 20 d'octubre a les 16:50 (hora de Barcelona) sostindrà una conversa amb Javier Toret. No te la perdis!
*Aquesta sessió es durà a terme en castellà
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
Anasuya Sengupta i Paola Ricaurte mantindran un diàleg juntament amb Tayrine Dias per parlar de decolonialisme de dades. Però abans, mira les xerrades que cada un d'ells va gravar per al Decidim Fest perquè puguis preparar-te pel debat.
Paola Ricaurte | video previ de la seva Keynote amb subtítols en català
- La lògica extractivista que serveix de base de l'actual règim de dataficación, mediació algorísmica i automatització social és una racionalitat basada en l'exercici de múltiples violències que s'emmascaren després de les narratives que propugnen la possibilitat d'un exercici ètic de el desenvolupament tecnològic sense atacar les arrels de la injustícia. La violència extractivista en les seves múltiples dimensions: despulla dels territoris, dels cossos, la subjectivitat, la sensibilitat, és el que sosté el capitalisme, el desenvolupament de la modernitat i els sistemes sociotècnics hegemònics. Per a efectes de la lògica de la capital colonial i patriarcal, aquests models s'instauren en el sentit comú concepcions de la tecnologia com artefactes tècnics desarticulats dels cossos i territoris, com materialitats que existeixen al marge de les persones i comunitats. Parlar de la violència extractivista és fonamental, en primer lloc, per entendre i visibilitzar les diferents dimensions en què el model tecnològic hegemònic es construeix com un règim necro-tecnopolític. En segon lloc, per explorar les possibilitats d'accedir a la justícia i una vida digna.
Anasuya Sengupta | video previ de la seva Keynote amb subtítols en català
- Les estructures històriques i actuals de poder i privilegi han fet que la majoria minoritària del món no tingui capacitat d'acció ni control sobre el disseny, l'arquitectura, la governança i la conservació de gran part d'Internet. Què passa quan ens centrem en els “marges” físics i virtuals i treballem per descolonitzar el digital com a pràctica, no com a metàfora?
*Aquesta sessió es realitzarà en anglès
*video amb subtítols en català
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
Quina és la relació entre els grups marginals i impopulars en les xarxes socials i com mouen la política i influeixen en la cultura?
Aquest és el punt de partida de la xerrada de Joan Donovan, en què se submergeix en la manipulació dels mitjans, els efectes de les campanyes de desinformació i els moviments mediàtics adversos. Donovan ens presenta algunes estratègies que han utilitzat tant els activistes com els supremacistes blancs que utilitzen els mitjans socials, com fan arribar els seus objectius polítics al món, com aconsegueixen l'atenció; com troben recursos per dur a terme la seva política. Què es pot fer i què s'ha fet històricament per acabar amb ells?
Acompanya-la al Decidim Fest per debatre com podem construir una Internet d'interès públic, en conversa amb Arnau Monterde, Ajuntament de Barcelona i coordinador del projecte Decidim.
*Sessió en anglès
.jpg)
.jpg)
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
- Xarxa d’Autodefensa Feminista Online, Integrants Grup de difusió (castellà)
- Violències digitals basades en el gènere: de les violències de parella a la cibermissogínia, Jordi Bonet Martí, Livia Motterle (català)
Moderat per Eurídice Cabañes.
.
Què s'entén per "justícia algorísmica"? Potser hauríem de començar preguntant-nos què significa "justícia"? Podem automatitzar els processos per ser més justos? Per respondre a aquestes preguntes, es presentaran exemples de casos reals i es plantejaran altres qüestions que no ens deixaran indiferents.
%20-%20Escalado%20(24%20-).png)
- El repte de les cooperatives de dades a escala: El disseny de la Cooperativa de Dades Cíviques de Liverpool, Gary Leeming, Reema Patel (anglès)
- Tokens com a model de negoci a prova de vigilància? Presentació de la infraestructura de privacitat global Nym, Jaya Klara Brekke (anglès)
- Ús de la votació quadràtica per millorar les decisions de grup, Alex Randaccio, Paula Berman (anglès)
Moderat per Ferran Reyes.
☝️ Vols fer una pregunta als ponents? Fes clic al títol de la xerrada i podràs escriure el teu comentari.
Al llarg de l'última dècada, les xarxes socials han tingut un paper fonamental en diversos esdeveniments internacionals que han marcat l'àmbit social, polític i econòmic: la campanya d'Obama el 2008, la Primavera Àrab el 2011 i el cas Wikileaks són clars exemples de com les xarxes socials han influït en situacions polítiques de tot el món. El continent africà no s'ha quedat enrere, ja que des de la Primavera Àrab fins a 2012, les protestes i les transicions democràtiques han trobat una base a través de les xarxes socials.
El 2012, Cheikh Fall, avui president de AfricTivistes, va posar en marxa la primera iniciativa de tecnologia cívica per observar i supervisar un procés electoral per mitjans digitals (SUNU2012). De 2012 a 2015, més d'una dotzena d'iniciatives van ser llançades pels joves per acompanyar els processos electorals o les respostes a la demanda d'accés a la informació.
A l'Àfrica, cada vegada més, els joves aprofiten la bona experiència mitjançant la creació de comunitats de valor, la innovació a través de la tecnologia cívica, així com el desenvolupament de capacitats en els àmbits de l'emprenedoria social, la ciutadania i l'ús d'eines digitals.
Cheikh Fall en una conversa amb Carlos Bajo.
.
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
L'economia de plataforma està generant nombrosos impactes en el conjunt de la nostra societat. És una de les cares de l'economia digital que porta associats processos de desigualtat i pèrdua de drets, tant en el terreny del treball com en els drets associats a la ciutat. Al mateix temps neixen processos de resistència així com formes emergents d'organització social, com és el sindicalisme de plataforma com a resposta a les plataformes corporatives de l'economia digital. En aquesta taula comptem amb l'experiència de tres processos d'organització social que neixen com a resultat de l'impacte d'aquestes plataformes en les seves formes de vida i de treball, i que no només s'organitzen per defensar els seus drets sinó que obren la porta a repensar les plataformes perquè estiguin al servei de la gent i els seus drets.
Moderat per Efraín Foglia.
* Aquesta sessió NO es transmetran per streaming.
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
Cada any que passa augmenta la quantitat i la varietat de recursos minerals que s’extrauen. Totes les tecnologies requereixen grans quantitats de matèries primeres, algunes d’elles molt escasses. En un planeta amb recursos limitats, n'hi haurà prou per satisfer la demanda de la població mundial? Estudiar les conseqüències del consum desmesurat de recursos des de la geologia, la mineria i la termodinàmica, és clau per tractar d’evitar que Gaia es converteixi en Thanatia, un planeta amb els recursos exhaurits.
En conversa amb Elisabet Roselló. * Aquesta sessió es durà a terme en castellà. NO es transmetrà per streaming.
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
L’auge de les tecnologies digitals en el nou mil·lenni ha provocat un succés dialèctic de primer ordre. D'una banda, les tendències estructurals més autoritàries del capitalisme s'han reforçat, alhora que l'explotació derivada d'aquest sistema s'ha fet gairebé invisible gràcies al component estètic present en la tècnica. No obstant això, les últimes dues dècades d'experimentació amb les eines digitals també ha revelat algunes de les esquerdes del règim material que guia el món. Els contorns de la ideologia neoliberal, i la seva obstinació a buscar solucions als problemes socials basada en la mercantilització, són més visibles que mai. Almenys, si ens fixem en com els algorismes, el big data o les tècniques de machine learning desplegades per les Big Tech afecten les nostres vides. Aquesta conferència tracta de moure’s en aquesta fina línia per dilucidar quines poden ser les alternatives i l'agenda política de les forces progressistes per lluitar contra les lògiques de les empreses tecnològiques i del sistema capitalista en què aquestes operen.
En conversa amb Marga Padilla.
* Aquesta sessió es realitzarà en castellà. NO es transmetran per streaming.
.jpg)
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
Davant la creixent preocupació per la propagació dels discursos d'odi a Internet i, sobretot, en les plataformes socials, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha donat a conèixer un protocol algorísmic l'objectiu del qual és automatitzar la detecció d'aquests discursos il·legals. Es tracta d'un sistema de processament de llenguatge natural, entrenat en base a una sèrie de paraules clau, que es consideren determinants en la detecció de possibles discursos d'odi.
Aquesta decisió s'emmarca en un context d'auge de l'ús de sistemes d'intel·ligència artificial per part de les institucions públiques que, no obstant això, queda sovint fora del coneixement i el debat públic. Aquesta ponència analitza aquesta problemàtica des de la perspectiva de la democràcia, la justícia social i la defensa dels drets humans.
Una primera qüestió a valorar és com aquest sistema pot afectar la societat i, en aquest cas particular, al compliment de drets fonamentals com la privacitat, la protecció de dades o la llibertat d'expressió. Perquè aquesta reflexió pugui donar-se cal reivindicar, d'una banda, transparència sobre els seus objectius, els actors implicats en la seva adopció, les persones o els grups afectats, etc. i, de l'altra, cal ressaltar la importància d'establir un consens social al respecte.
En segon lloc, és important parar atenció als aspectes més tècnics d'aquesta eina tecnològica, per valorar si s'adapta de forma coherent a la realitat social en què opera. Això implica conèixer com es configuren: en base a quins criteris es programa, quina és la seva forma d'aprenentatge, els potencials biaixos implícits, etc. En la majoria dels casos, aquests sistemes operen com caixes negres, impedint la comprensió, el control democràtic i, fins i tot, la traçabilitat dels motius que porten a la decisió final.
L'algorisme que s'inclou en aquest protocol de Govern és un assaig pilot. Però, quin serà el seu impacte quan es comenci a fer servir? En el camp de la llibertat d'expressió, les empreses gestores de les plataformes socials porten anys rebent crítiques per l'opacitat dels seus criteris de moderació de continguts, que ni són públics ni respecten els estàndards internacionals. El fet que ara les institucions públiques tractin d'establir un protocol que superi aquest monopoli de les empreses privades, és una bona notícia. Però, per evitar que les eines públiques caiguin en els mateixos problemes d'opacitat i funcionament antidemocràtic que ja existien fins al moment, cal promoure el debat ciutadà, lliure i informat, sobre el tipus de tecnologia que volem i per a què la volem, i també establir mecanismes efectius de control i decisió col·lectiva.
* Aquesta sessió es realitzarà en castellà. NO es transmetran per streaming.
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
I si això ja no és ni capitalisme, sinó alguna cosa pitjor? I si es tracta d’una mena d’economia política basada a extreure informació de tot allò que fem? La qual cosa vol dir que està dissenyada per a la comoditat de qui posseeix els mitjans per extreure la informació, per maximitzar el seu control. Això presenta molts problemes sobre com les persones, les comunitats o les ciutats poden organitzar la seva comunicació i connexió per al seu propi benestar, intercanvi i presa de decisions. Potser no serà possible desafiar la classe dominant emergent a una escala més gran, ja que hi ha corporacions poderoses que construeixen infraestructures globals de control i extracció. Però podem pensar què podem fer a partir de les escales més petites, per crear tant les tècniques com les cultures que ens permetin compartir la nostra vida junts.
En conversació anb Alejandra López Gabrielidis.
* Aquesta sessió es realitzarà en anglès i compta amb servei de traducció simultània. No contará con servicio de streaming.
Aquesta activitat es realitza en el marc de la col·laboració entre el CCCB, la UOC (a través dels seus grups de recerca Tecnopolítica i El Vector) i l'Ajuntament de Barcelona
🎙Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
🎙Spotify
🎙Ivoox
- CoActuem: Processos d'aprenentatge sobre xarxes de suport social en salut mental amb instruments digitals i mètodes científics. Franziska Peter (castellà)
- Decidim4CS: Decidim for Citizen Science. Maite López Sánchez & Jesús Cerquides Bueno (català)
- Decidim i el poder de les propostes i debats basats en dades. Olivier Schulbaum & Tayrine Dias (anglès)
Moderat per Pablo Aragón
- Procés de co-creació de la comunitat meta de Cercles.Coop, Lorena Torró, Marta Anducas (català)
- Denúncies d'ocupació il·legal del sòl públic, Joan Maria Soler i Pere Mariné (català)
- Participació oberta en el procés d’elaboració del pla estratègic de la UOC, Aleix Martin Gomez (català)
Moderat per Nil Homedes.
* Aquesta sessió es realitzarà en català.
- Pressupostos participatius de Barcelona, Gerard Lillo (català).
- Participa Catalunya: portal sectorial de la participació ciutadana, Laura Suñé (català).
- Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, Luisa Pinto Rodríguez (català).
- Comunitat Participa 311: Afavorint la connexió amb el territori, Carola Castellà Josa (català)
Moderat per Elisenda Ortega.
* Aquesta sessió es realitzarà en català.
.
%20-%20Escalat%20(23-).png)
%20-%20Escalat%20(24-).png)
- Diàleg Luzern, Nadja von Ballmoos (anglès).
- Com Decidim fa possible la Conferència sobre el Futur d’Europa, Paulo Rosa (anglès).
- Iniciatives Decidim: Com el Parlament Francès va utilitzar Decidim per a les seves plataformes de peticions electròniques, Pauline Bessoles, Virgile Deville (anglès).
- Decidim als països nòrdics: exemples de participació ciutadana digital als països nòrdics, Oeyvind Tanum, Sanna Ghotbi (anglès).
Moderat per Carol Romero
- Decidim se’n va al Japó: Com localitzem la plataforma de compromís cívic al Japó, Hal Seki (anglès).
- Evaluació Participativa de l’Accessibilitat i Usabilitat de la plataforma Rosario Participa, Miguel Cánaves i Adriana Ciarlantini (castellà).
- It’s Our Money: Pressupostos participatius liderats per joves a Nova York, Francesco Tena (anglès).
Moderat per Eva Solà
.jpg)
.png)
- Decidim-Gourmet & MDMA, Platoniq (anglès).
- Decidim.Àustria & Textos Participatius, Romy Grasgruber-Kerl (anglès).
- Decidim & confidencialitat de dades: llums i ombres del programari democràtic (anglès).
- 🦄 & 🌈 , Micol Salomone, Puria Nafisi Azizi (anglès).
Moderat per Andrés Lucena
La plataforma de participació decidim.barcelona compta ja amb 100.000 persones registrades, i acumula ja una cinquantena de processos de participació i un centenar d'òrgans de participació, articulant una part molt important de la participació ciutadana de Barcelona. Un dels processos més rellevants dels darrers temps ha estat els pressupostos participatius de Barcelona, procés en el qual han participat més de 60.000 persones i l'apoderament de moltes comunitats de la ciutat promovent els seus projectes. Fa poc s'ha posat en funcionament també el Fòrum Jove de Barcelona, una assemblea ciutadana de 99 joves elegits per sorteig que durant quatre mesos estaran deliberant sobre les principals problemàtiques i reptes del col·lectiu jove a la ciutat de Barcelona.
El divendres 22 tindrà lloc la tercera edició del Fòrum Jove de Barcelona. Aquesta visita inclou l'explicació i visita del Fòrum on s'explicarà el projecte. El Fòrum Jove BCN és una assemblea formada per 99 joves entre els 16 i els 29 anys. Està debatent des de juliol la situació de la joventut de la ciutat. A partir de desembre, el Fòrum es concretarà en accions i solucions per a millorar el futur de Barcelona, donant resposta a la pregunta: com a jove que vius a Barcelona, què et caldria per portar a terme el teu projecte de vida?
